Información sobre las cookies utilizadas en la página web
Utilizamos cookies en nuestro sitio web para mejorar el rendimiento y el contenido del mismo. Las cookies nos permiten ofrecer una experiencia de usuario y unos contenidos más personalizados desde nuestros canales de redes sociales.
Configuración de cookies
Utilizamos cookies para asegurar las funcionalidades básicas del sitio web y para mejorar tu experiencia en línea. Puedes configurar y aceptar el uso de las cookies, y modificar tus opciones de consentimiento en cualquier momento.
Estas cookies permiten la funcionalidad clave del sitio web y ayudan a mantener a sus usuarias seguras. Se guardan automáticamente en el navegador y no se pueden desactivar.
Tipo
Nombre
Servicio
Descripción
Cookie
_session_id
Esta página web
Permite a los sitios web recordar a la usuaria dentro de un sitio web cuando se mueve entre páginas web.
Cookie
decidim-consent
Esta página web
Almacena información sobre las cookies permitidas por la usuaria en esta página web.
Almacenamiento local
pwaInstallPromptSeen
Esta página web
Guarda el estado si la notificación de instalación de la aplicación web progresiva (PWA) ya ha sido vista por la usuaria.
Estas cookies permiten que el sitio web recuerde las opciones que se han elegido en el pasado en este sitio web para proporcionar una experiencia más personalizada a las usuarias.
Estas cookies se utilizan para medir y analizar la audiencia del sitio web para ayudar a mejorarlo.
Estas cookies recopilan información sobre cómo utilizas el sitio web y se pueden utilizar para proporcionarte un servicio más personalizado en los diferentes espacios en los que participas.
¡Ups! Tu red está desconectada. Esta es una versión en caché de la página que estás visitando, quizás el contenido no está actualizado.
Mercè Sorribes, mestra d’educació infantil a l’Escola Pardinyes de Lleida.
Agraeixo l’oportunitat de poder aportar reflexions en aquest fòrum.
Comentaré el que jo he pogut anar observant durant la meva experiència en diferents escoles d’infantil i primària en referència a l’equitat i faré algunes propostes de futur.
Mentre llegeixo Els pilars del sistema educatiu em van passant les imatges del que cada dia tinc l’oportunitat de viure en el meu centre de treball, d’educació pública parlo, una realitat que jo voldria diferent per als infants, molt diferent, ja que considero injusta, fins i tot el seu nom, centre d’alta complexitat.
Actualment, en les ciutats bàsicament, els fills i filles de famílies pobres estan junts i sols en determinats centres. Això és així. Ens horroritza parlar de guetos, però hi són, i excessivament que hi són. Hem d’evitar aquesta injustícia, o no podrem arribar mai a aconseguir el que cita el professor Lluís Font en la ponència “uns ciutadans formats sota un criteri d’equitat, amb el temps, formaran una societat compromesa amb el benestar col•lectiu”. I si no? Si fem un gir a la frase? Quina societat podem esperar? En un centre en el qual hi ha tantes famílies de nivell econòmic molt baix podem parlar de criteris d’equitat? La pluralitat que tant hem defensat per a l’escola pública s’està esfumant cada dia que passa. Alguna cosa hem de fer.
Les famílies que no són pobres estan agrupades en determinats centres també, als quals hi aporten diners amb tota la bona voluntat del món, això està clar, diners per al millor funcionament del centre dels seus fills i filles, i aquest fet és generador a la vegada de grans diferències. Si les famílies financen sortides i activitats i fins i tot en algun cas recursos humans, aleshores no estem oferint les mateixes possibilitats als infants de tots els centres públics. El cost mensual que s’ha de pagar en alguns centres suposa un element dissuasiu per a les famílies que es plantejarien matricular-hi els seus fills i filles però no ho poden assumir, ja no ho intenten.
Molts alumnes de Catalunya gaudeixen d’estades molt interessants en espais diversos de la nostra geografia, que aporten vivències i aprenentatge, però no tots, ni de bon tros. Si considerem que sortir fora dels centres completa el treball curricular de l’entorn, tots els nens i nenes han de tenir el dret de fer-ho. No hauríem de privar ningú d’aquestes experiències.
Existeixen també grans diferències en els menjadors escolars, vinculades a tot el que ja he anat dient anteriorment. Alguns menjadors escolars tenen un alt nivell de qualitat (aliment
La siguiente cadena de texto es una representación abreviada y hashed de este contenido. Es útil para garantizar que el contenido no haya sido alterado, ya que una única modificación daría lugar a un valor totalmente diferente.
Origen:{"body":{"ca":"Mercè Sorribes, mestra d’educació infantil a l’Escola Pardinyes de Lleida. \r\nAgraeixo l’oportunitat de poder aportar reflexions en aquest fòrum.\r\nComentaré el que jo he pogut anar observant durant la meva experiència en diferents escoles d’infantil i primària en referència a l’equitat i faré algunes propostes de futur.\r\nMentre llegeixo Els pilars del sistema educatiu em van passant les imatges del que cada dia tinc l’oportunitat de viure en el meu centre de treball, d’educació pública parlo, una realitat que jo voldria diferent per als infants, molt diferent, ja que considero injusta, fins i tot el seu nom, centre d’alta complexitat. \r\nActualment, en les ciutats bàsicament, els fills i filles de famílies pobres estan junts i sols en determinats centres. Això és així. Ens horroritza parlar de guetos, però hi són, i excessivament que hi són. Hem d’evitar aquesta injustícia, o no podrem arribar mai a aconseguir el que cita el professor Lluís Font en la ponència “uns ciutadans formats sota un criteri d’equitat, amb el temps, formaran una societat compromesa amb el benestar col•lectiu”. I si no? Si fem un gir a la frase? Quina societat podem esperar? En un centre en el qual hi ha tantes famílies de nivell econòmic molt baix podem parlar de criteris d’equitat? La pluralitat que tant hem defensat per a l’escola pública s’està esfumant cada dia que passa. Alguna cosa hem de fer.\r\nLes famílies que no són pobres estan agrupades en determinats centres també, als quals hi aporten diners amb tota la bona voluntat del món, això està clar, diners per al millor funcionament del centre dels seus fills i filles, i aquest fet és generador a la vegada de grans diferències. Si les famílies financen sortides i activitats i fins i tot en algun cas recursos humans, aleshores no estem oferint les mateixes possibilitats als infants de tots els centres públics. El cost mensual que s’ha de pagar en alguns centres suposa un element dissuasiu per a les famílies que es plantejarien matricular-hi els seus fills i filles però no ho poden assumir, ja no ho intenten.\r\nMolts alumnes de Catalunya gaudeixen d’estades molt interessants en espais diversos de la nostra geografia, que aporten vivències i aprenentatge, però no tots, ni de bon tros. Si considerem que sortir fora dels centres completa el treball curricular de l’entorn, tots els nens i nenes han de tenir el dret de fer-ho. No hauríem de privar ningú d’aquestes experiències.\r\nExisteixen també grans diferències en els menjadors escolars, vinculades a tot el que ja he anat dient anteriorment. Alguns menjadors escolars tenen un alt nivell de qualitat (aliment"},"title":{"ca":"Els pilars del sistema educatiu"}}
Esta huella digital se calcula utilizando un algoritmo hash SHA256. Para poder replicarlo tú mismo, puedes usar una Calculadora MD5 en línea y copiar y pegar los datos de origen.
0 comentarios
Cargando los comentarios ...
Deja tu comentario
Inicia sesión con tu cuenta o regístrate para añadir tu comentario.
Cargando los comentarios ...