Gràfic 1.3. La particularitat de la població flotant en els municipis petits. Pes dels habitants potencials en una segona residència, 2020

En un context de gran mobilitat quotidiana, de caps de setmana, estacional o de període vital, és fa difícil dir, per exemple, qui viu realment a les àrees rurals i qui es digne de ser comptat o no. En l’Atles de la Ruralitat (2009, p.41) les estadístiques disponibles ens permeteren deduir com en molts municipis interiors, a la ruralitat per excel·lència, més d’un 15% de la població empadronada no residia pròpiament en el seu municipi, fet que segurament distorsiona algunes conclusions demogràfiques. Les estadístiques actuals no permeten refer els càlculs aleshores fets sobre la població de 2001, encara que tenim la certesa que aquests empadronaments diríem “ficticis” continuen. Al mateix temps, però, resulta tant o més cert també que la segona residència té un pes molt important a les àrees rurals, particularment als petits municipis, i que els usuaris d’aquestes segones residències poden passar-hi també molt de temps, com ha estat el cas durant la pandèmia Covid. Per això resulta interessant recordar en la gràfica adjunta el pes demogràfic que aquestes segones residències poden arribar a representar i l’interès que té per a les àrees rurals comptar aquests habitants com “un més dels seus”. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants de 2020 i del Cens de Població i Habitatges de 2011, de l’Idescat. (*) S’ha calculat l’índex d’estacionalitat a partir de la divisió de la població potencial en segona residència per la població empadronada, calculada en percentatge. L’assignació de la població a una determinada part del territori segueix convencions legals que no sempre s’adeqüen a la realitat i planteja alguns interrogants a l’hora de valorar les xifres i estadístiques que donen peu a la comprensió de la ruralitat. Les dades d’habitatges secundaris provenen del Cens de 2011, i s’ha computat una mitjana de dos pobladors per cada habitatge.