2 posts

.png)
We use cookies on our website to improve the performance and content of the site. The cookies enable us to provide a more individual user experience and social media channels.
We use cookies to ensure the basic functionalities of the website and to enhance your online experience. You can configure and accept the use of the cookies, and modify your consent options, at any time.
These cookies enable key functionality of the website and help to keep its users secured. They are automatically saved in the browser and cannot be disabled.
These cookies allow the website to remember the choices you have made in the past on this website to provide a more personalized experience for the website users.
These cookies are used to measure and analyse the website audience to help improve the website.
These cookies collect information about how you use the website and they can be utilized to provide you more personalized marketing across the different websites you use.
No hi ha determinacions legals específiques, ni aproximacions tècniques particulars, que facin o permetin una delimitació estricta de la ruralitat. És posà ben de manifest en els Atles precedents, en els quals es feu un recorregut força ampli des de diferents perspectives socioeconòmiques i territorials. No ha variat substancialment el sentit d’aquestes aproximacions, ni han variat tampoc les conclusions. L’actualització que es presenta fa un incís en alguns aspectes que es consideren més significatius o que aporten una perspectiva una mica diferent.
Ha quedat prou establert que la idea de ruralitat es concreta a partir de diferents indicadors, entre els quals presenten un paper determinant les variables de densitat demogràfica i de magnitud poblacional. I no sembla s’hagin d’introduir més precisions o aclariments a la proposta feta en el seu dia de parlar tant o més d’àrees de baixa densitat, més que no pas d’àrees rurals, en el sentit de remarcar la limitació humana fonamental que unifica i dona un sentit propi a les àrees rurals. En el cas de Catalunya, aquestes variables les hem d’aplicar forçosament a l’escala d’organització administrativa bàsica, que és el municipi. El quadre 1.1, els gràfics 1 i 2 i els mapes 1, 2, 3 i 4 adjunts dins aquest capítol ens en permeten una primera aproximació, que serà desenvolupada en els gràfics i mapes posteriors.
Sobre la base del terme municipal hem de fer la major part de les inferències sobre la limitació de la ruralitat i les que seguiran sobre la resta de temes. Al cap i a la fi, el municipi és la unitat bàsica territorial dotada d’autonomia política i capacitat per enquibir i comprometre els seus veïns en processos econòmics i culturals.
Però no és menys cert que la població de les àrees rurals viu sovint escampada en torres i masies o en petits nuclis de població que no tenen un reconeixement administratiu potent. Per aquest mateix motiu, fins i tot la informació sobre aquests disseminats i petits nuclis resulta sovint dubtosa o precària, i malgrat tot representen una unitat bàsica de socialització. Per això s’han intentat algunes aproximacions a partir del Nomenclàtor de població, que estableix un retrat aproximat d’aquests assentaments.
Com a mínim, aquesta aproximació permet també veure el tarannà prou diferent de municipis i parts del territori de Catalunya, amb una ruralitat de masies, una altra de petits assentaments i una tercera de nuclis prou grans amb una capacitat administrativa municipal plena, que marcarà també diferents possibilitats organitzatives i de desenvolupament.
Per damunt del municipi i tal com s’ha comentat anteriorment des d’un punt de vista metodològic, hi ha unes realitats humanes i econòmiques que serveixen també per fixar la ruralitat i s’han de tenir ben presents. No és el mateix viure en un petit poble proper a Barcelona o a Manresa que en una petita població veïna de Sant Llorenç de Morunys o Gandesa. Són circumstàncies que condicionen la “ruralitat” del propi municipi i que donen sentit a una visió més àmplia del territori i la ruralitat. Des d’aquest punt de vista, doncs, la comarca serveix com una aproximació general que en molts dels àmbits temàtics ens dona una bona idea dels canvis i contrastos existents, a banda, naturalment, de permetre un referent territorial més fàcil per als lectors de l’Atles.
You need to enable all cookies in order to see this content.
Change cookie settings
Share