Prova reptes - solucions

En aquest context, l’Atles fou actualitzat en una nova edició el 2015, sota el subtítol “L’actualitat del món rural. Els anys de la gran crisi a la Catalunya rural, 2008-2015”. Des d’aleshores, la recuperació econòmica començà a fer-se evident el 2013, i després deixaria sentir els seus efectes sobre una recuperació demogràfica dels municipis rurals de magnitud força moderada. Però quan tot just aquesta recuperació es començava a fer notar una mica més, sobrevingué la pandèmia de la COVID-19, que comportà un seguit de mesures de limitació i control de la mobilitat a partir del mes de març de 2020. Els efectes econòmics de les restriccions han estat d’entrada ben negatius en termes d’ocupació i PIB per al conjunt de la societat catalana. S’esperava que en un horitzó més o menys proper es produiria una recuperació de les macromagnituds econòmiques en la mesura que es restabliria una situació més o menys propera a la de partida, precedent a la crisi sanitària. Però el retorn a la normalitat es fa esperar i mentrestant han aparegut canvis polítics i econòmics a escala internacional que fan preveure un nou món amb diferències importants respecte al dels inicis de l’any 2020. Són canvis que afecten la naturalesa del procés de globalització que havíem experimentat fins ara i que hauran d’afectar també l’evolució dels sectors productius i la marxa de les àrees rurals del nostre país.

A diferència dels desencadenaments de la crisi de 2008, ben desfavorables per a les àrees rurals, en aquesta nova crisi es planteja una situació ben diferent, almenys per a algunes d’aquestes àrees. Les restriccions a la mobilitat, unides a altres circumstàncies tecnològiques i culturals, semblen obrir la porta a un transvasament d’activitats i població cap a les àrees rurals. Aquest fet es recolza en un canvi de fons major en les relacions internacionals: un cert fre a la globalització i la recuperació en els països desenvolupats de determinats segments industrials anteriorment deslocalitzats, juntament amb una major atenció en la fixació local de noves activitats. És d’hora per determinar la magnitud i establir la continuïtat i consolidació del fenomen, però poden començar a establir-se algunes hipòtesis i imaginar un nou marc de reflexió i acció per captar les noves possibilitats que s’obren per a les àrees rurals.

En aquest nou marc general de canvi socioeconòmic s’inscriu la informació i reflexió que segueixen, un nou Atles que entoma l’avinentesa que, amb el pas dels anys, la informació i reflexió editada en suport de paper i digital ha anat quedant endarrerida i requereix una actualització a partir de les noves circumstàncies. El treball es presenta com una actualització general de l’Atles que no es queda en un canvi de dates, sinó que busca una selecció dels aspectes més remarcables de la ruralitat per entendre la situació actual, per plantejar finalment una valoració més general dels canvis experimentats en aquests darrers anys que es posen en relleu a través dels aspectes anteriorment analitzats.

El treball, tot seguint els Atles de la nova ruralitat precedents, té una voluntat marcadament de síntesi i didàctica que ha de guiar la formulació dels continguts i la seva presentació. La informació prové dels organismes públics d’elaboració d’estadística bàsica i de la diversitat de fonts existents sobre el sector agrari i la ruralitat ja treballats en Atles precedents, a més d’algunes noves fonts de procedència estadística diversa. Es mantenen els àmbits municipals i comarcals com a àrea de treball, segons la lògica ja instaurada en els Atles de la nova ruralitat, tot introduint les modificacions administratives produïdes en la divisió comarcal, els municipis o les vegueries.

A propòsit del títol d’aquest nou Atles, retrat del món rural, es considerava repetitiu parlar encara de l’Atles de la “nova ruralitat”. Donem la nova ruralitat per assumida, donem per assumida una ruralitat que s’ha equiparat socialment i culturalment amb les ciutats, per bé que amb les seves singularitats manifestes. I remarquem els nous desenvolupaments davant dels quals ens trobem, unes àrees poc poblades que naveguen entre les aigües de la recessió i el risc de despoblament, d’una banda, i les de la recuperació socioeconòmica i el repoblament, de l’altra. Les cartes, en aquest sentit, no estan encara donades, i cada ruralitat s’haurà d’atendre als propis recursos, a la capacitat d’iniciativa o a la confluència de determinats astres. Els promotors de l’Atles, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) compten posar-hi també el seu saber i esforços.

D’altra banda, agents socials i econòmics representatius del món rural han conformat la Comissió Motora de l’Agenda Rural i participat al llarg de tot el procés de redacció de l’Agenda Rural de Catalunya. Més de 1.200 persones i més de 350 entitats van participar en els diversos tallers que es van organitzar arreu del territori per donar resposta als nombrosos reptes als quals s’enfronta el món rural.

Com a resultat d’aquest procés, s’han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques. Aquestes accions s’organitzen entorn de set grans reptes:

1. Persones, benestar i repte demogràfic.

2. Transició ecològica.

3. Territori connectat.

4. Sistema agroalimentari.

5. Gestió forestal.

6. Innovació i dinamització social i econòmica.

7. Governança. 

Podeu consultar tots els documents de l'Agenda Rural de Catalunya en el següent enllaç: Pàgina web Agenda Rural de Catalunya

’observació de la ruralitat a través de l’Atles; temàtiques, referències territorials i fonts

D’acord amb aquest encaix, l’estudi-informe analitza variables que ja han estat treballades de manera incipient en els Atles de la nova ruralitat (2009, 2015), elaborats per la Fundació del Món Rural. Això significa tenir en compte unes determinades línies metodològiques i de treball:

• Una ruralitat d’àmbit urbà. La població rural ja no viu relegada al seu nucli o municipi de residència, i la mobilitat de la població obliga a tenir en compte els desplaçaments entre pobles i ciutats, i situar les dinàmiques socials i econòmiques més generals en l’escala supramunicipal.

• Les migracions i el creixement econòmic. Els treballs previs sobre el món rural ens indiquen que la seva dinàmica demogràfica i social es basa en la captació de nous residents, que depenen en bona part de l’evolució de l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball.

• Els serveis i el benestar a les àrees de feble densitat. La mobilitat no fa necessària la presència de llocs de treball en el lloc de residència, però sí que la residència requereix o es veu afavorida per la presència de determinats serveis mínims que es converteixen en indispensables als petits municipis o pobles. En aquest cas, les inferències del treball es basaran en la magnitud demogràfica dels mateixos municipis, sense entrar particularment en la informació sobre els indicadors de benestar, que requereix treballar i millorar les fonts d’informació primàries disponibles.

• En l’anàlisi de l’evolució socioeconòmica ha de tenir una importància particular l’anàlisi del comportament dels municipis en relació amb dues variables o caracteritzacions tipològiques destacades.

• Primer, la magnitud demogràfica dels mateixos municipis, que representa una primera aproximació indirecta al nivell de serveis i benestar que és capaç d’oferir un municipi.

• Segon, la caracterització tipològica dels mateixos municipis en termes de rural-urbà, d’acord amb la tipologia establerta a l’Atles de la nova ruralitat (2015, pàgina 97). L’objectiu de coneixement i anàlisi de les àrees rurals obliga també a baixar a una escala local que es desplegarà a base de cartografia i anàlisis estadístiques. L’anàlisi local presenta alguns condicionaments metodològics importants que convé tenir presents.

• El despoblament per davall de la divisió municipal. El risc de despoblament es conjuga en les masies i les petites comunitats locals o pobles, que en moltes àrees del territori no coincideixen amb els municipis. Altrament dit, un municipi no coincideix sempre amb un nucli rural i molts municipis tenen més d’un nucli habitat que pot presentar una situació sociodemogràfica ben particular. De la mateixa manera, l’hàbitat d’alguns municipis s’organitza en masies, que donen també unes situacions socials i econòmiques ben particulars.

• El municipi com a referència documental obligada. Malgrat les circumstàncies anteriors, estudis i estadístiques arriben molt rarament per davall l’escala municipal. I encara la reduïda dimensió demogràfica de molts municipis obliga a la prudència en les quantificacions i a estimacions de tipus més indirecte i valoratives (possibles situacions crítiques municipals).

• Perspectives locals versus perspectives comarcals. En la mesura que la mobilitat quotidiana i els canvis residencials vinculen els municipis d’una mateixa àrea de mercat, caldrà bastir les previsions generals a l’entorn d’aquests àmbits. Els més adaptats a la mobilitat real de la població són possiblement els sistemes urbans proposats en els plans territorials parcials, però aquests són una referència poc coneguda i sense cap traducció pràctica en l’àmbit administratiu, de manera que caldrà referir-se a la comarca com a unitat supramunicipal consistent. 

• La fiabilitat i versemblança dels indicadors municipals. D’entre la diversitat de fonts estadístiques existents a escala municipal, cal referir-se a aquelles que presenten un mínim de fiabilitat en la seva elaboració, que no són gaires i que condicionen el camp de recerca (la informació estadística de sectors econòmics i serveis municipals és molt deficient i es fa gairebé immanejable). Encara, una font bàsica i fiable com els censos i padrons perd versemblança quant a les situacions reals a mesura ens atansem a unitats estadístiques reduïdes, degut a la població empadronada que viu fora del municipi i a l’inrevés, així com a les múltiples situacions de residència temporal.

Mapa 0. Les unitats territorials de referència

En el decurs de l’Atles, l’observació de les àrees rurals ens porta a analitzar les dades i estadístiques corresponents a diferents escales territorials destinades a copsar el que en diríem la realitat del món local, que ens serveix de guia per descobrir la ruralitat. Els municipis, 947 en el conjunt de Catalunya, constitueixen la unitat geogràfica local per excel·lència, com a unitat amb una autonomia local plenament reconeguda que constitueix la base de recol·lecta de bona part de la informació estadística. El municipi, tanmateix, presenta un detall, una diversitat i una dispersió que dificulten la comprensió de la informació per part dels lectors, a banda de les dificultats d’elaboració, contrastació i fiabilitat de les mateixes informacions municipals. Per això, els mapes i comentaris es refereixen sovint a les comarques, 42 unitats que no tenen la força administrativa dels municipis, però tenen també una delimitació territorial molt clara, responen a una certa organització humana del territori i permeten una comprensió més directa dels contrastos existents a escala del conjunt de Catalunya. La divisió municipal encara resulta massa detallada pel que fa a la significació de determinades variables estadístiques i caldrà recórrer a unitats territorials superiors, com són les 4 províncies provinents de l’organització aplicable a escala d’estat i els 8 àmbits del Pla territorial general, pràcticament coincidents amb les vegueries sorgides de la Llei 30/2010. Per altra banda, i donat que, quan parlem de la ruralitat, ens referim sovint als “pobles”, com a hàbitat característic de les àrees rurals, hauríem de tenir present que aquests s’haurien de situar per davall de l’escala municipal (hi ha molts municipis amb més d’un poble), i la unitat administrativa que més s’hi aproxima és, en aquest cas, les “entitats de població” que sorgeixen del Nomenclàtor. Malauradament, però, les entitats de població disposen d’una informació estadística molt reduïda i dubtosa i responen a uns criteris de delimitació erràtics i/o mal aplicats, de manera que només s’han utilitzat per a alguna variable molt determinada. Font: elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).