Des que es van fer públiques les cinc ponències tenia molt clar que volia fer una aportació però no abans d'haver-me-les llegit totes, una per una. D'aquesta manera em trobava més autoritzat per poder expressar la meva opinió. La idea era fer una reflexió sobre l’educació en general i l'actual sistema educatiu en particular. Com que no sabia amb quina de les cinc ponències encaixaria millor la meva reflexió, finalment m'he decantat pel centre educatiu que, al cap i a la fi, és el rovell de l'ou de tot allò relacionat amb l'educació.
Porto a la meva esquena 30 anys de docència. Set anys a la concertada i vint-i-tres a la pública, dels quals, els últims divuit cursos, com a director d’un centre de primària. Faig aquest llarg preàmbul amb la intenció que, si algú llegeix el meu comentari, independentment de que comparteixi o no les meves opinions, sàpiga que d'experiència en tinc i, per tant, sé de què estic parlant.
I el que veig al meu voltant no m'agrada, no m’agrada gens. Vaig triar aquesta professió per vocació, perquè m'agrada ensenyar, perquè m’agraden els nens, perquè m'agraden els llibres, perquè m'agrada el coneixement, perquè m’agrada transmetre allò que sé a qui no ho sap, de la mateixa manera que qualsevol altre em pot ensenyar a mi quelcom que jo desconec. En canvi, ara he de sentir constantment que el mestre no ha de transmetre coneixements, que els llibres no són una bona eina per l'aprenentatge (quan fins ara havien cregut que la invenció de la impremta i la publicació de llibres va ajudar a treure la humanitat de la foscor i les tenebres de l'edat mitjana. Es veu que estàvem equivocats...). És freqüent sentir a les nostres escoles, a àmbits del món educatiu, que els mestres han d'anar a escola a aprendre del seus alumnes, que han de ser els nens els que han de triar què volen aprendre i que el mestre ha de ser una figura que ha de guiar l'alumne en el camí que ell mateix ha triat. Fa uns dies vaig sentir en l'acte públic de presentació de “Xarxes per al canvi" que "el docent no ha de ser algú que ensenya" (expert dixit), quan tothom sap que l'etimologia llatina de la paraula docent és justament el que ensenya. Al mateix acte un gurú de les noves tendències educatives actuals va dir que " s'havia de posar sobre la taula els resultats, els indicadors, la selectivitat..." és a dir, tot allò susceptible de dir si hem après o no, si anem bé o no, si el camí a seguir és aquest o un altre... En canvi, en la rutina del dia a dia, tots sabem que a les escoles, l'inspector de torn, i amb bon criteri, ens demana resultats de proves diagnòstiques de 3r, de competènc
Compartís