We use cookies on our website to improve the performance and content of the site. The cookies enable us to provide a more individual user experience and social media channels.
Cookie settings
We use cookies to ensure the basic functionalities of the website and to enhance your online experience. You can configure and accept the use of the cookies, and modify your consent options, at any time.
These cookies enable key functionality of the website and help to keep its users secured. They are automatically saved in the browser and cannot be disabled.
Type
Name
Service
Description
Cookie
_session_id
This website
Allows websites to remember user within a website when they move between web pages.
Cookie
decidim-consent
This website
Stores information about the cookies allowed by the user on this website.
Local storage
pwaInstallPromptSeen
This website
Stores status if the progressive web application (PWA) install notification has been already seen by the user.
These cookies allow the website to remember the choices you have made in the past on this website to provide a more personalized experience for the website users.
These cookies are used to measure and analyse the website audience to help improve the website.
These cookies collect information about how you use the website and they can be utilized to provide you more personalized marketing across the different websites you use.
Oooops! Your network is offline. This is a previously cached version of the page you're visiting, perhaps the content is not up to date.
Com a mare em sento una mica "estafada" amb el debat de l'autonomia de centre. Em sembla una manera més de seguir fent més profundes les desigualtats socioeconòmiques que ja existeixen entre els centres (públics i concertats, de territoris amb menys poder adquisitiu front als de més poder adquisitiu...). Al final a les escoles públiques de barris o pobles desafavorits, resulta que la retòrica de l'autonomia de centre serveix per emmascarar el fet que tinguem menys mitjans i pitjors resultats educatius (perquè quina casualitat que hi ha més "lideratge" als barris més benestants...). Si no hi ha una autèntica aposta per l'equitat, l'autonomia és un engany (la seva ponència ja recull aquest risc, no me l'invento), i des de la meva posició una mica externa, si es vol (ja que "només" parlo com a mare), no puc deixar de sorprendre'm de la manera en que després de tants anys, el nivell socioeconòmic de les famílies sigui el que determina l'èxit escolar dels nostres fills i filles. Quan veig això sento que m'he equivocat anant a un centre públic. I em sap greu. Perquè voldria, per l'escola dels meus fills, més recursos per la cohesió social (que no hi hagi nens i nenes sense llibres, que hi hagi més suport a les famílies que no arriben a pagar les sortides, que hi hagi més recursos i més personal per la canalla amb necessitats especials... ) i més recursos que considero bàsics pel funcionament del centre (temps per que el professorat es coordini, professorat de suport, dotació econòmica per encetar projectes pedagògics engrescadors). Mentre això no existeixi, de veritat que tot el discurs del lideratge i l'autonomia del centre em sembla interessant, però de ciència ficció... I gràcies per l'oportunitat d'opinar.
The piece of text below is a shortened, hashed representation of this content. It's useful to ensure the content hasn't been tampered with, as a single modification would result in a totally different value.
Source:{"body":{"ca":"Com a mare em sento una mica \"estafada\" amb el debat de l'autonomia de centre. Em sembla una manera més de seguir fent més profundes les desigualtats socioeconòmiques que ja existeixen entre els centres (públics i concertats, de territoris amb menys poder adquisitiu front als de més poder adquisitiu...). Al final a les escoles públiques de barris o pobles desafavorits, resulta que la retòrica de l'autonomia de centre serveix per emmascarar el fet que tinguem menys mitjans i pitjors resultats educatius (perquè quina casualitat que hi ha més \"lideratge\" als barris més benestants...). Si no hi ha una autèntica aposta per l'equitat, l'autonomia és un engany (la seva ponència ja recull aquest risc, no me l'invento), i des de la meva posició una mica externa, si es vol (ja que \"només\" parlo com a mare), no puc deixar de sorprendre'm de la manera en que després de tants anys, el nivell socioeconòmic de les famílies sigui el que determina l'èxit escolar dels nostres fills i filles. Quan veig això sento que m'he equivocat anant a un centre públic. I em sap greu. Perquè voldria, per l'escola dels meus fills, més recursos per la cohesió social (que no hi hagi nens i nenes sense llibres, que hi hagi més suport a les famílies que no arriben a pagar les sortides, que hi hagi més recursos i més personal per la canalla amb necessitats especials... ) i més recursos que considero bàsics pel funcionament del centre (temps per que el professorat es coordini, professorat de suport, dotació econòmica per encetar projectes pedagògics engrescadors). Mentre això no existeixi, de veritat que tot el discurs del lideratge i l'autonomia del centre em sembla interessant, però de ciència ficció... I gràcies per l'oportunitat d'opinar."},"title":{"ca":"Centre educatiu"}}
This fingerprint is calculated using a SHA256 hashing algorithm. In order to replicate it yourself, you can use an MD5 calculator online and copy-paste the source data.
0 comments
Loading comments ...
Add your comment
Sign in with your account or sign up to add your comment.
Loading comments ...