En els perfils professionals trobo a faltar més treball personal en els docents. Tot sovint, trobem professors que saben molt sobre la matèria, però no s'han parat mai a preguntar-se qui sóc, per què em dedico a la docència, què m'apassiona...
També cal millorar la confiança dels professionals envers els alumnes.
Practicar més l'observació i menys el fer, com a professional. Observar en quin moment, quins interessos tenen els alumnes, i treballar des d'aquí.
Potenciar habilitats i no enfocar-se tant en el que jo, com a docent, crec que li falta a l'alumne.
Estaria bé que el docent s'obrís a empoderar als alumnes i els veiés com a productors de coneixement. Pel que seria fonamental un pedagogia de la pregunta, més que de respostes. Donar informació ja no té sentit, cal que les persones sapiguem que nosaltres sabem i creem coneixement.
Pel que fa a formació, jo veig molt urgent treballar l'autoconeixement a les Universitats amb els docents i també a les escoles des de P3.
També estaria bé que els professors coneguessin com s'aprèn a d'altres països, però a diferents llocs del món, com un erasmus de recorregut a llocs on s'eduqui de manera molt diferent.
Dintre de la formació permanent, jo crearia espais de reflexió i creixement personal. Cuidar la professió a nivell emocional i psicològic. Fins i tot, que hi hagués una persona a cada centre que s'ocupés d'aquesta tasca, un psicopedagog que vetllés pel benestar de tota la comunitat educativa i les seves relacions.
Com accedir a la carrera. És una qüestió que sempre hi dono voltes. Perquè els professionals volem reconeixement social, així que crec que aquest punt és fonamental en aquest sentit. El primer que jo faria seria una entrevista personal amb cada postulant: qui és, què li agrada de la professió, per a què i per què vol dedicar-se a la docència (com i quan ho va decidir), quina és la seva trajectòria personal respecte a la funció, què faria si no es dediqués a ser professor, interessos personals, creacions, publicacions, quina creu que és la seva responsabilitat com a mestre...
Després de valorar si aquesta persona realment és conscient i estima la professió, veure notes de tall.
Una vegada ja ha començat els estudis, que haurien d'anar compaginats amb moltes més pràctica i des dels principi, caldria fer un seguiment: m'agrada? és com m'esperava (teòrica i pràctica)? com em veig a mi en aquesta feina? què em fa por? quins recursos m'han sorprès? quins no m'agraden? què crec que puc aportar jo de diferent? ...
També considero que es treballa molt poc la relació del professor amb el propi cos. Més treball corpo
Compartís