L'alumnat

Sóc en Jordi. Director d'un Institut de màxima complexitat. He participat en alguna reunió presencial però les conclusions no es resumien d'acord amb el grup i depenien molt de l'habilitat del secretari. Malgrat la feina excessiva he tret temps per fer aportacions a les ponències. La manca de temps també ha impedit que malgrat en són coneixedors les formalitzéssim més en l'equip directiu i per això les envio a tall personal. L’ALUMNAT Com diu la ponència, l’educació ha evolucionat des d’unes metodologies tradicionals que contemplaven uns alumnes tipus, els quals en funció de com se’ls concebia hom els encabia en uns formats uniformitzadors com ara les sessions de classe on el professor transmetia coneixements oralment i on la memòria era la facultat privilegiada i preferida a altres ímplicades en altres estils d’apropiació de l’aprenentatge. Les metodologies i les facultats en què es fonamenta la nova pedagogia ja no poden ser les mateixes. La diversitat de propostes està fonamentada en el canvi de paradigma de la manera com es concep l’aprenentatge i als alumnes mateixos. Aquests ara no constitueixen un sol tipus i la seva varietat implica activar totes les capacitats de manera que unes compensin a les altres. El ponent ens parla d’imitació, motivació i gestió de les emocions, autonomia, construcció de coneixements, experimentació i vivències, cooperació i interrelació amb els altres, llenguatges, estratègies cognitives. Tot aquest canvi d’enfocament fa sorgir una nova realitat tant del context com dels subjectes de l’educació. Tanmateix, les condicions de provisió de l’educació encara son del segle XX o fins i tot del XIX. La nova visió de l’educació, molts docents la ignoren, no hi estan familiaritzats o no la comparteixen. Va aparèixer o es va estendre desprès que ells es formessin o era, llavors, un discurs merament teòric. En tot cas es van integrar en la cultura docent d’uns centres on era inexistent. És a hores d’ara, un discurs innovador i poc assumit, de llibre en el millor dels casos o de la avantguarda pedagògica malgrat haver estat gestat ja fa temps. Probablement, totes les afirmacions anteriors són més certes en la secundària mes centrada en la instrucció i mes refractària als nous enfocaments que en la primària. El repte és convertir aquesta nova visió en operativa en els centres, en teories que ordenin l’experiència i la transformin. Tanmateix, el procés d’assumpció no serà mitjançant formació individual sinó a través de procesos i formacions col.lectives lligades a la pròpia pràctica. Qui assumeixi el lideratge de la transformació ha de comptar