Els pilars del sistema educatiu

Cap a una educació pública del futur Francesc Imbernon Quan veia en un programa molt reconegut a la televisió catalana un diputat dient “algú ho havia de dir” moltes vegades he pensat en l’educació de casa nostra. I em preguntareu per què em venia aquest pensament? Encara que hi ha activitat educativa de moviments, fundacions, persones, crec que a l’educació del nostre país hi ha moltes veus afòniques. I s’està perdent pistonada. És com si fem coses, però no som un intel·lectual col·lectiu que deia el filòsof José Luís López Aranguren. I això fa mal a l’educació pública. De vegades no es parla de coses importants de l’educació i quan es parla alguns miren al voltant per veure qui escolta. El pitjor que pot passar a l’educació és no dir el que creiem que no funciona o sigui “la denuncia” i després cercar “l’anunciació” de noves formes ensenyar encara que no siguin “`políticament correctes”. I sembla que “denunciar” vol dir anar en contra de certes polítiques, ideologies o principis que alguns s’han cuidat, des de fa anys, d’assimilar-lo a que fas mal a l’educació del país perquè dius que això no funciona. I això pot tenir conseqüències. I sense voler, alguns practiquen una autocensura inconscient. I aquest silenci porta, que quan una ordre eclesiàstica fa una innovació feia temps discutida i demandada, se li dóna bombo i platets elogiant-la com si haguéssim descobert el món educatiu del futur. I no trèiem a la palestra les experiència públiques de casa nostra. És com dir a la societat que l’educació pública està endarrerida respecte a altres educacions privades. També és veritat que hi ha una tendència d’alguns sectors, des de fa anys, de deixar-se portar pels encants de la nostàlgia d’esdeveniments passats no viscuts, com si l’educació de fa més de 50 anys era el que hem de reivindicar i practicar. D’acord que va ser bona i revolucionària i ja hem recuperat aspectes que van ser molt bons però el que va ser, va ser en el seu context. No podem caure en aquesta mirada constant cap a un passat que ens omple de joia, però també ens atura o paralitza de mirar cap endavant. Va estar bé el que es va fer i va ser però ara toca ficar-se en el món del segle XXI. Mentre mirem el passat i vanagloriem les escoles concertades que fan experiències, es redueix la inversió a l’educació pública. Hi anem desgastant l’escola pública ja que des del 2010 aquests governs que hem tingut i que tenim a Catalunya, amb les mateixes polítiques, han reduït en un 22% la inversió en educació (1.200 milions d’euros aproximadament) i ens han posat en un P