We use cookies on our website to improve the performance and content of the site. The cookies enable us to provide a more individual user experience and social media channels.
Cookie settings
We use cookies to ensure the basic functionalities of the website and to enhance your online experience. You can configure and accept the use of the cookies, and modify your consent options, at any time.
These cookies enable key functionality of the website and help to keep its users secured. They are automatically saved in the browser and cannot be disabled.
Type
Name
Service
Description
Cookie
_session_id
This website
Allows websites to remember user within a website when they move between web pages.
Cookie
decidim-consent
This website
Stores information about the cookies allowed by the user on this website.
Local storage
pwaInstallPromptSeen
This website
Stores status if the progressive web application (PWA) install notification has been already seen by the user.
These cookies allow the website to remember the choices you have made in the past on this website to provide a more personalized experience for the website users.
These cookies are used to measure and analyse the website audience to help improve the website.
These cookies collect information about how you use the website and they can be utilized to provide you more personalized marketing across the different websites you use.
Oooops! Your network is offline. This is a previously cached version of the page you're visiting, perhaps the content is not up to date.
Mercè Sorribes, mestra d’educació infantil a l’Escola Pardinyes de Lleida.
Agraeixo l’oportunitat de poder aportar reflexions en aquest fòrum.
Comentaré el que jo he pogut anar observant durant la meva experiència en diferents escoles d’infantil i primària en referència a l’equitat i faré algunes propostes de futur.
Mentre llegeixo Els pilars del sistema educatiu em van passant les imatges del que cada dia tinc l’oportunitat de viure en el meu centre de treball, d’educació pública parlo, una realitat que jo voldria diferent per als infants, molt diferent, ja que considero injusta, fins i tot el seu nom, centre d’alta complexitat.
Actualment, en les ciutats bàsicament, els fills i filles de famílies pobres estan junts i sols en determinats centres. Això és així. Ens horroritza parlar de guetos, però hi són, i excessivament que hi són. Hem d’evitar aquesta injustícia, o no podrem arribar mai a aconseguir el que cita el professor Lluís Font en la ponència “uns ciutadans formats sota un criteri d’equitat, amb el temps, formaran una societat compromesa amb el benestar col•lectiu”. I si no? Si fem un gir a la frase? Quina societat podem esperar? En un centre en el qual hi ha tantes famílies de nivell econòmic molt baix podem parlar de criteris d’equitat? La pluralitat que tant hem defensat per a l’escola pública s’està esfumant cada dia que passa. Alguna cosa hem de fer.
Les famílies que no són pobres estan agrupades en determinats centres també, als quals hi aporten diners amb tota la bona voluntat del món, això està clar, diners per al millor funcionament del centre dels seus fills i filles, i aquest fet és generador a la vegada de grans diferències. Si les famílies financen sortides i activitats i fins i tot en algun cas recursos humans, aleshores no estem oferint les mateixes possibilitats als infants de tots els centres públics. El cost mensual que s’ha de pagar en alguns centres suposa un element dissuasiu per a les famílies que es plantejarien matricular-hi els seus fills i filles però no ho poden assumir, ja no ho intenten.
Molts alumnes de Catalunya gaudeixen d’estades molt interessants en espais diversos de la nostra geografia, que aporten vivències i aprenentatge, però no tots, ni de bon tros. Si considerem que sortir fora dels centres completa el treball curricular de l’entorn, tots els nens i nenes han de tenir el dret de fer-ho. No hauríem de privar ningú d’aquestes experiències.
Existeixen també grans diferències en els menjadors escolars, vinculades a tot el que ja he anat dient anteriorment. Alguns menjadors escolars tenen un alt nivell de qualitat (aliment
The piece of text below is a shortened, hashed representation of this content. It's useful to ensure the content hasn't been tampered with, as a single modification would result in a totally different value.
Source:{"body":{"ca":"Mercè Sorribes, mestra d’educació infantil a l’Escola Pardinyes de Lleida. \r\nAgraeixo l’oportunitat de poder aportar reflexions en aquest fòrum.\r\nComentaré el que jo he pogut anar observant durant la meva experiència en diferents escoles d’infantil i primària en referència a l’equitat i faré algunes propostes de futur.\r\nMentre llegeixo Els pilars del sistema educatiu em van passant les imatges del que cada dia tinc l’oportunitat de viure en el meu centre de treball, d’educació pública parlo, una realitat que jo voldria diferent per als infants, molt diferent, ja que considero injusta, fins i tot el seu nom, centre d’alta complexitat. \r\nActualment, en les ciutats bàsicament, els fills i filles de famílies pobres estan junts i sols en determinats centres. Això és així. Ens horroritza parlar de guetos, però hi són, i excessivament que hi són. Hem d’evitar aquesta injustícia, o no podrem arribar mai a aconseguir el que cita el professor Lluís Font en la ponència “uns ciutadans formats sota un criteri d’equitat, amb el temps, formaran una societat compromesa amb el benestar col•lectiu”. I si no? Si fem un gir a la frase? Quina societat podem esperar? En un centre en el qual hi ha tantes famílies de nivell econòmic molt baix podem parlar de criteris d’equitat? La pluralitat que tant hem defensat per a l’escola pública s’està esfumant cada dia que passa. Alguna cosa hem de fer.\r\nLes famílies que no són pobres estan agrupades en determinats centres també, als quals hi aporten diners amb tota la bona voluntat del món, això està clar, diners per al millor funcionament del centre dels seus fills i filles, i aquest fet és generador a la vegada de grans diferències. Si les famílies financen sortides i activitats i fins i tot en algun cas recursos humans, aleshores no estem oferint les mateixes possibilitats als infants de tots els centres públics. El cost mensual que s’ha de pagar en alguns centres suposa un element dissuasiu per a les famílies que es plantejarien matricular-hi els seus fills i filles però no ho poden assumir, ja no ho intenten.\r\nMolts alumnes de Catalunya gaudeixen d’estades molt interessants en espais diversos de la nostra geografia, que aporten vivències i aprenentatge, però no tots, ni de bon tros. Si considerem que sortir fora dels centres completa el treball curricular de l’entorn, tots els nens i nenes han de tenir el dret de fer-ho. No hauríem de privar ningú d’aquestes experiències.\r\nExisteixen també grans diferències en els menjadors escolars, vinculades a tot el que ja he anat dient anteriorment. Alguns menjadors escolars tenen un alt nivell de qualitat (aliment"},"title":{"ca":"Els pilars del sistema educatiu"}}
This fingerprint is calculated using a SHA256 hashing algorithm. In order to replicate it yourself, you can use an MD5 calculator online and copy-paste the source data.
0 comments
Loading comments ...
Add your comment
Sign in with your account or sign up to add your comment.
Loading comments ...