Caracterització de l'economia col·laborativa

En primer lloc, caldria adoptar una definició –genèrica- sobre el terme (economia col·laborativa, compartida, consum col·laboratiu...); en aquest cas, caldria veure quina és la definició que adopta la UE. Aquesta també caldria que revisés la normativa consumerística. En aquest sentit, potser caldria una nova regulació o, si més no, una definició de la figura prosumerista (individu que ofereix béns o serveis però que no compleix els requisits establerts per la normativa de consum a fi de ser considerat com un empresari). Cal palesar que la legislació de consum ha estat denostada per la doctrina, per adoptar una definició de relació de consum excessivament rígida. Una altra opció podria ser adoptar una normativa relativa a les Plataformes Digitals, on quedés determinat el seu rol (intermediari o prestador del servei; normalment és el primer); l’exempció de responsabilitat de la Directiva d’e-commerce (trasposada en l’ordenament jurídic per la LSSI) caldria revisar-lo, sobretot quan el rol de la plataforma és més actiu (establir criteris a fi de determinar-ne el nivell d’activitat que exonera o no de responsabilitat). Entenc que això es desenvolupari a nivell europeu, ja que és la UE qui ostenta la soberania per legislar en aquest àmbit. A nivell estatal, de lege lata, podria utilitzar-se la tècnica danesa a fi de dotar de major protecció la part dèbil de la relació C2C (però no sé si podem parlar de part dèbil en aquest tipus de relació); així, els danesos, quan en una relació C2C opera una plataforma entremig, fan entrar al terreny de joc la regulació de consum, a fi de protegir el consumidor. Aquesta solució a priori pot ser atractiva, però trasllada tota la responsabilitat a l’usuari que ofereix el servei, que en la majòria de casos té el mateix patró que el que l’utilitza, per tant, caldria fer-ne una aplicació o revisió prudencial. El que està clar és que la LSSI, que transposa la Directiva e-commerce, està sobrepassada i caldria actualitzar-la o fer néixer una nova legislació. Interessant també és la postura que adopti el legislador (sense entrar en temes competencials) en la l'àmbit regulatori. Així doncs, ha quedat determinat pels nous actors la seva capacitat de regular i dotar de protecció les transaccions: un dels punts forts de les plataformes són els mecanismes de reputació que han establert a mode de reviews, que en molts casos suporten el pes de reduir l’asimetria informativa. Caldria potenciar tot i facilitant i col·laborant, doncs, que siguin les mateixes plataformes qui s’autorregulin (seria una delegació regultatòria de facto) per tal d’optimitzar aquests nous