Consulta pública prèvia a l'elaboració de projecte d'ordre sobre el procediment d'autorització excepcional de captura en viu per al control d’espècies cinegètiques depredadores i d’espècies exòtiques invasores depredadores
Problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa
Quan es produeix una proliferació descontrolada de determinades espècies cinegètiques depredadores i d’espècies exòtiques invasores depredadores es generen pressions excessives en les poblacions depredades, així com desequilibris en els hàbitats naturals d’aquestes que amenacen la biodiversitat i generen danys a tercers, especialment en conreus. En determinades circumstàncies resulta del tot necessari dur a terme actuacions que permetin aturar l'augment de les espècies depredadores i, així, retornar a la desitjable situació d'equilibri entre el nombre d'espècies depredadores i d'espècies depredades.
Si bé normalment les accions de captura d'espècies cinegètiques estan vinculades als períodes hàbils i als mètodes permesos a la regulació vigent, hi ha ocasions excepcionals (situacions en què està en perill la conservació de la fauna salvatge) en què cal efectuar captures d'espècies depredadores tant cinegètiques com invasores, fora d'aquests períodes, sense que això suposi un perill per a l'estat de conservació favorable de les espècies objecte de les autoritzacions excepcionals de captura.
Actualment, la captura d’espècies depredadores està regulada al Decret 56/2014, de 22 d’abril, però en canvi no es disposa del procediment que s’ha de seguir per a l’obtenció de les autoritzacions excepcionals que permeten aquesta captura (és a dir, saber quines poden ser les persones sol·licitants, o com es farà el control i el seguiment posterior, etc.). El Decret esmentat, únicament estableix que s’ha de desenvolupar mitjançant una ordre el règim excepcional d’autoritzacions de captura d’espècies cinegètiques. El fet de no disposar d’aquesta ordre provoca que, actualment, no es puguin autoritzar les captures en viu d’aquestes espècies depredadores, que en molts casos és el mètode més efectiu, o fins i tot l’únic, per evitar els danys que provoquen sobre altres espècies cinegètiques. Altres problemes que pot generar no autoritzar aquestes captures és que s’utilitzin mètodes prohibits com verins, o que hi hagi una excessiva predació sobre les espècies cinegètiques autòctones que impedeixi realitzar un aprofitament sostenible d’aquestes.
D’altra banda, s'ha detectat que cal esmenar les descripcions dels mètodes homologats pel MAPAMA, en concret Collarum® i Caixa Metàl·lica, previstos en els apartats 1.1 i 1.5 del Decret 56/2014, de 22 d'abril, ja que aquests apartats no s’adeqüen completament a les “Directius Tècniques per a la captura d’espècies cinegètiques depredadores. Homologació de mètodes de captura i acreditació d’usuaris”, aprovades a la Conferència Sectorial de Medi Ambient el 13.11.2011. Mantenir els textos actuals, provocaria que, en el moment d'emetre les autoritzacions, no s'estaria realitzant d'acord amb les directrius esmentades i que són comunes a tot l'Estat espanyol.
D'acord amb la disposició final del Decret 56/2014, de 22 d’abril, el contingut dels seus annexos es poden modificar mitjançant Ordre del conseller o consellera competents en la matèria.
Necessitat i oportunitat de la seva aprovació
L'aprovació de la disposició és necessària per poder fer efectiu el control de la població d'espècies cinegètiques depredadores i d'espècies exòtiques invasores depredadores, quan el seu desequilibri posi en perill la conservació de la fauna salvatge o en altres situacions excepcionals, com la possible generació de danys a la població o a l'agricultura.
L'aprovació és oportuna en la mesura que completa el desenvolupament de les disposicions legals que ja autoritzen la realització de captures excepcionals, establint el marc formal que ha de regular les condicions d'atorgament de les autoritzacions i de realització de l'activitat de captura, i facilitant així el control, adequat de les poblacions cinegètiques i/o exòtiques depredadores afectades, quan sigui necessari.
Objectius de la norma
L'objectiu de la norma és disposar de l'instrument legal necessari per poder emetre autoritzacions excepcionals de captures d'espècies cinegètiques depredadores i d'espècies exòtiques invasores depredadores, quan sigui necessari, en el marc de la gestió cinegètica i de la prevenció i control de la progressió d'aquestes espècies.
D'altra banda, la modificació de l'annex té per finalitat afegir alguns aclariments en la descripció dels mètodes de captura Collarum® i Caixa metàl·lica recollits a l'annex 1 del Decret 56/2014, de 22 d'abril, de manera que s'adeqüïn al que estableixen les Directrius tècniques de 13.11.2011.
Possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores
Es considera que dictar una disposició que reguli el règim d'autoritzacions excepcionals és l'única opció possible i la que millor s'adequa al marc normatiu vigent. En efecte, d'acord amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat, i el Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, els òrgans competents han d’autoritzar els mètodes i condicions de captura més adequats per al control i gestió d’espècies animals incloses en el catàleg. A més, l'opció de regular deriva del que disposa el Decret 59/2014, de 22 d'abril, que estableix que el règim excepcional d'autoritzacions de captura d'espècies cinegètiques s'ha de desenvolupar per Ordre.
L’opció de no prendre cap iniciativa comportaria que la captura en viu d'espècies cinegètiques i exòtiques invasores depredadores no es podria dur a terme perquè, tot i tenir regulat els mètodes de captura i les formes d'acreditació de les persones que en són usuàries, no es podria desplegar en la seva totalitat el Decret 56/2014, de 22 d'abril, perquè mancaria regular el règim d'autorització excepcional. Cal desenvolupar els instruments legals necessaris per poder regular i controlar en el territori de Catalunya les poblacions d'espècies cinegètiques i exòtiques que són invasores i que suposen una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats, l'agronomia o els recursos econòmics associats a l'ús del patrimoni natural.
Compartir