Ayuda
Son debates estructurados en torno a políticas públicas para incorporar las voces de la ciudadanía en las decisiones del Gobierno. El Gobierno adquiere el compromiso de escucharlas, incorporarlas cuando proceda y explicar a la ciudadanía las decisiones tomadas, enriquecidas con esta participación.
Puedes hacer tus aportaciones en línea, asistir a sesiones presenciales o consultar las aportaciones de otros participantes.
Fases del proceso
En esta fase el órgano promotor de la consulta pública hace un análisis conjunto de las aportaciones recibidas y valora su incorporación en el contenido de la norma a desarrollar.
Consulta pública decret dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre
Consulta pública decret dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre
Acerca de este proceso
Consulta pública decret dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre
Objectiu de la consulta:
El Departament de la Presidència impulsa la iniciativa d’un decret sobre els serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre. Per tal de garantir la participació de la ciutadania en l’elaboració d’aquesta disposició, s’obre una consulta pública per demanar l’opinió de la ciutadania en general i, en particular, dels subjectes i les organitzacions més representatives potencialment afectats, en relació a aquesta proposta normativa. De conformitat amb l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquesta consulta és prèvia a la tramitació pròpiament dita del decret i ha de versar sobre els aspectes següents:
a) Els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.
La iniciativa d’aquest decret té per objecte regularitzar de forma definitiva la situació dels mitjans de comunicació audiovisual de caràcter comunitari prestats sense ànim de lucre, per tal de garantir-los la seguretat jurídica necessària per portar a terme aquesta activitat i alhora prevenir la proliferació d’activitats de radiodifusió comercial sense títol habilitant. El règim previst en aquest esborrany de decret ha de permetre que aquests serveis disposin d’un espai específic de comunicació, al qual podran accedir mitjançant l’obtenció d’una llicència o a través d’una comunicació prèvia, i contempla també l’establiment de mesures de foment, així com un fòrum de debat entre l’Administració i les entitats representatives, a través d’un Consell assessor.
Cal tenir present, tanmateix, que l’aprovació d’aquest decret no ha d’implicar per si mateixa el reconeixement de cap dret a favor de cap mitjà que no disposi de títol habilitant, ja que la prestació d’aquests serveis requerirà en qualsevol cas, l’obtenció prèvia d’una llicència o la presentació d’una comunicació prèvia, prèvia justificació de la concurrència dels requisits establerts en la normativa.
b) La necessitat i oportunitat de la seva aprovació.
Catalunya disposa d’un teixit associatiu consolidat, sòlid i de gran tradició que ha tingut un paper cabdal en la construcció d’identitats col•lectives, la vertebració dels territoris i la promoció del civisme i la cohesió social. A través d’aquests ens, els ciutadans de Catalunya han pogut participar i implicar-se en la construcció social i han promogut una acció voluntària que ha contribuït a la promoció i la praxi d’ altres valors i principis com ara la solidaritat, el compromís, l’esforç i la sostenibilitat, la llibertat, l’altruisme, la gratuïtat i la responsabilitat, la participació, l’aprenentatge, el respecte, la competència i la independència dels poders públics, com a manifestació de la societat civil, tal com recorda el preàmbul de la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme. Una manifestació d’aquests principis i valors es troba, sens dubte, en els serveis de comunicació audiovisual comunitaris prestats per entitats sense ànim de lucre. Aquest tipus de serveis duen a terme una funció imprescindible a l’hora de capacitar la ciutadania i estimular-la per participar activament en la societat civil, enriqueixen el debat social i representen un instrument de pluralisme intern, o d’idees, la qual cosa repercuteix en la consolidació de la diversitat cultural i lingüística, la inclusió social i la identitat local, ja que contribueixen a reforçar les identitats de comunitats d’interessos específics i, alhora, permeten que les persones membres d’aquestes comunitats estableixin vincles amb altres grups socials, la qual cosa repercuteix en el foment de la tolerància i el pluralisme a la societat. D’altra banda, aquests mitjans promouen el diàleg intercultural mitjançant l’educació del públic en general, la lluita contra els estereotips negatius i la correcció de determinades idees respecte de categories socials amenaçades d’exclusió, com són les persones refugiades i immigrants i, en general, les minories ètniques o religioses. Així mateix, els serveis de comunicació audiovisual comunitària sense ànim de lucre poden actuar també com a catalitzadors de la creativitat local, ja que ofereixen als i les artistes i a l’empresariat creatiu una plataforma pública per assajar idees i conceptes nous.
Per aquestes raons, la comunicació audiovisual comunitària sense ànim de lucre és reconeguda en l'àmbit internacional com un “tercer sector” diferenciat de la radiodifusió pública i la comercial, i diverses resolucions i declaracions d’organismes internacionals, com les Nacions Unides, el Consell d’Europa o la Unió Europea han posat èmfasi en la necessitat de donar-los suport. També dins l’àmbit de Catalunya, nombroses entitats han reivindicat des de fa temps la necessitat de garantir un espai de comunicació per aquest tipus de mitjans. Sense anar més lluny, en el Llibre Blanc de l’Audiovisual, recentment publicat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, s’ha afirmat que el tercer sector de la comunicació audiovisual ha de ser reconegut i ha de tenir un espai ben delimitat en el conjunt de l’ecosistema.
Actualment, tant la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, com la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, norma bàsica de l’Estat, recullen l’existència dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre. Tanmateix, la manca d’unes normes procedimentals específiques impedeix en la pràctica fer efectiu el dret a posar en marxa un d’aquests serveis. Això comporta, d’altra banda, una conseqüència no desitjada i és l’auge d’activitats de radiodifusió il·legal, que es veuen afavorides per aquesta insuficiència del marc regulador.
Finalment, cal tenir en compte la previsió, actualment contemplada en l’àmbit de la Unió Europea, que no més tard del 30 de juny de 2020 es pugui utilitzar la banda de freqüència 694-790 MHz (“700 MHz”) per sistemes terrestres capaços de proveir comunicacions electròniques sense fils de banda ampla. Això ha de permetre disposar del domini públic radioelèctric necessari per a la prestació dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre, la qual cosa ha de garantir l’Administració general de l’Estat, de conformitat amb l’article 32.2 de la Llei 7/2010.
Les consideracions fins ara exposades justifiquen el llançament en el moment actual d’aquesta iniciativa del Govern.
c) Els objectius de la norma.
La norma persegueix els següents objectius:
1. Delimitar aquells mitjans de comunicació audiovisual que es poden considerar comunitaris sense ànim de lucre, en el marc de la legislació sobre comunicació audiovisual de la Generalitat i la normativa bàsica de l’Estat.
2. Establir el règim jurídic de l’obtenció de llicència per aquests mitjans, quan utilitzin l’espectre radioelèctric, i de comunicació prèvia en els altres casos.
3. Adaptar els requisits generalment establerts en els procediments de concurs per a l’adjudicació de llicències per a la prestació de serveis de comunicació audiovisual a les peculiaritats dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre.
4. Determinar el marc de l’acció de foment en relació amb els mitjans de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre.
5. Establir un marc de diàleg amb les entitats representatives del sector.
d) Les possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores.
La reserva d’espai de comunicació per als mitjans de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre correspon al Govern, de conformitat amb els articles 18,19 i 70 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, a través dels plans tècnics i segons la disponibilitat d’espectre radioelèctric que ha d’assegurar l’Estat, de conformitat amb l’article 32.2 de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual. Per aquest motiu, l’opció òptima de regulació és l’aprovació d’un decret, basat en les competències que atribueix al Govern l’article 111 de la referida Llei 22/2005. L’establiment d’aquest règim resulta necessari, d’altra banda, per evitar la situació de desavantatge en què es troben els mitjans de comunicació comunitaris sense ànim de lucre respecte dels serveis públics i comercials.
Grups als quals s’adreça la consulta:
La consulta està oberta al conjunt de la ciutadania i a qualsevol tipus d’entitats. Tanmateix, s’encoratja especialment la participació de les persones, entitats, col·lectius o sectors següents:
- Entitats vinculades a la radiodifusió comunitària sense ànim de lucre.
- Entitats representatives de la radiodifusió pública i privada.
- Col·legis professionals de l’àmbit de la comunicació audiovisual, el periodisme o les telecomunicacions.
- Persones expertes de l’àmbit acadèmic. 2
Les aportacions a la consulta pública, també es poden fer enviant el formulari que es publica a l’apartat d’informació relacionada a l’adreça següent: mitjanscom@gencat.cat
Sens perjudici, que es puguin fer arribar per altres mitjans admesos en dret. Els comentaris que es facin al debat complementen el tràmit de consulta pública. Per tal de participar us heu de donar d’alta com usuaris a “Comentar” o bé a “Registra’t”
Compartir