2 publicacions

.png)
Utilitzem galetes en el nostre lloc web per a millorar el rendiment i el contingut d'aquest. Les galetes ens permeten oferir una experiència d'usuari i uns continguts més personalitzats des dels nostres canals de xarxes socials.
Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.
Aquestes galetes permeten la funcionalitat clau del lloc web i ajuden a mantenir a les seves usuàries segures. Es guarden automàticament al navegador i no es poden desactivar.
Aquestes galetes permeten que el lloc web recordi les opcions que s'han triat en el passat a aquest lloc web per tal de proporcionar una experiència més personalitzada a les usuàries.
Aquestes galetes s'utilitzen per a mesurar i analitzar l'audiència del lloc web per a ajudar a millorar-lo.
Aquestes galetes recullen informació sobre com fas servir el lloc web i es poden fer servir per a proporcionar-te un servei més personalitzat en els diferents espais en què participes.
Et donem la benvinguda al portal Participa Gencat. Construïm una societat més oberta, transparent i col·laborativa. Uneix-te i participa!
Et donem la benvinguda al portal Participa Gencat. Construïm una societat més oberta, transparent i col·laborativa. Uneix-te i participa!
No hi ha determinacions legals específiques, ni aproximacions tècniques particulars, que facin o permetin una delimitació estricta de la ruralitat. És posà ben de manifest en els Atles precedents, en els quals es feu un recorregut força ampli des de diferents perspectives socioeconòmiques i territorials. No ha variat substancialment el sentit d’aquestes aproximacions, ni han variat tampoc les conclusions. L’actualització que es presenta fa un incís en alguns aspectes que es consideren més significatius o que aporten una perspectiva una mica diferent.
Ha quedat prou establert que la idea de ruralitat es concreta a partir de diferents indicadors, entre els quals presenten un paper determinant les variables de densitat demogràfica i de magnitud poblacional. I no sembla s’hagin d’introduir més precisions o aclariments a la proposta feta en el seu dia de parlar tant o més d’àrees de baixa densitat, més que no pas d’àrees rurals, en el sentit de remarcar la limitació humana fonamental que unifica i dona un sentit propi a les àrees rurals. En el cas de Catalunya, aquestes variables les hem d’aplicar forçosament a l’escala d’organització administrativa bàsica, que és el municipi. El quadre 1.1, els gràfics 1 i 2 i els mapes 1, 2, 3 i 4 adjunts dins aquest capítol ens en permeten una primera aproximació, que serà desenvolupada en els gràfics i mapes posteriors.
Sobre la base del terme municipal hem de fer la major part de les inferències sobre la limitació de la ruralitat i les que seguiran sobre la resta de temes. Al cap i a la fi, el municipi és la unitat bàsica territorial dotada d’autonomia política i capacitat per enquibir i comprometre els seus veïns en processos econòmics i culturals.
Però no és menys cert que la població de les àrees rurals viu sovint escampada en torres i masies o en petits nuclis de població que no tenen un reconeixement administratiu potent. Per aquest mateix motiu, fins i tot la informació sobre aquests disseminats i petits nuclis resulta sovint dubtosa o precària, i malgrat tot representen una unitat bàsica de socialització. Per això s’han intentat algunes aproximacions a partir del Nomenclàtor de població, que estableix un retrat aproximat d’aquests assentaments.
Com a mínim, aquesta aproximació permet també veure el tarannà prou diferent de municipis i parts del territori de Catalunya, amb una ruralitat de masies, una altra de petits assentaments i una tercera de nuclis prou grans amb una capacitat administrativa municipal plena, que marcarà també diferents possibilitats organitzatives i de desenvolupament.
Per damunt del municipi i tal com s’ha comentat anteriorment des d’un punt de vista metodològic, hi ha unes realitats humanes i econòmiques que serveixen també per fixar la ruralitat i s’han de tenir ben presents. No és el mateix viure en un petit poble proper a Barcelona o a Manresa que en una petita població veïna de Sant Llorenç de Morunys o Gandesa. Són circumstàncies que condicionen la “ruralitat” del propi municipi i que donen sentit a una visió més àmplia del territori i la ruralitat. Des d’aquest punt de vista, doncs, la comarca serveix com una aproximació general que en molts dels àmbits temàtics ens dona una bona idea dels canvis i contrastos existents, a banda, naturalment, de permetre un referent territorial més fàcil per als lectors de l’Atles.
Cal que habilitis totes les galetes per veure aquest contingut.
Canviar la configuració de les galetes
Compartís