El professorat

És hora de mirar cap endavant, no mirar-se el màlic i explicar les innovacions que estan fent moltes escoles públiques i molts moviments de mestres, malgrat les polítiques dels darrers anys. Deixem de mirar al passat intentant recuperar una pedagogia que no van viure i demanem que deixen treballar al professorat i que es facin polítiques públiques que potenciïn la gestió democràtica i participativa, les innovacions, les iniciatives, la millora de l’equitat, el no classisme, el no a la segregació socioeconòmica de l’alumnat i, per suposat, continuar demanant una millora de les inversions. Els darrers any s’ha fet molt de mal a l’educació pública. No tot és culpa de fora torno a repetir. I, per suposat, superar l’afonia i la por de dir que això no està funcionant i que, en manifestar-ho, no és ser un mal exemple ni un renegat. No volem construir una educació de valors democràtics, de lluita per la igualtat i que millori la justícia social de la població? Si no recuperem la veu individual i col·lectiva, sinó ens convertim en intel·lectuals col·lectius i no critiquem el que no millora l’educació dels infants, al final l’afonia col·lectiva serà total. I ens diran que tenim l’educació pública que ens mereixem. Extracte de l'article publicat a http://diarieducacio.cat/cap-a-una-educacio-publica-del-futur/(Enllaç extern)