L'alumnat

Trobo encertat que ens plantegem canvis en metodologies, ratios, estratègies... però ens hem parat a pensar en que basem les etapes de creixement o desenvolupament de l'alumnat en teories de fa un segle? La societat ha canviat molt, no des de 1995 ni des del 2000... des de fa no res! I desconec si algú investiga quines són les "noves etapes de desenvolupament" de l'alumnat o de les persones, doncs és evident que ja no funciona igual que amb Piaget. Les noves tecnologies hi tenen a veure, i la globalització, i els canvis generacionals i percepcions i prioritats d'aquestes, l'economia... Tot ha canviat i cal entendre en quina mesura ha afectat l'evolució o les etapes d'aprenentatge. Un cop meditat això, podrem veure diferent on, com, quan i per què. Comptant sempre amb què els docents que hagin de dur endavant alguns d'aquests canvis hi estiguin disposats, sobretot a renunciar a l'acomodament de la "seva poltrona" en centres on la innovació passa per fer fitxes projectades en una PDI. Potser ho he enfocat malament, però repassant la ponència, em ve al cap la idea que estem plantejant innovacions sobre un model arcaic piagetià (o en la línia). Veig molt de títol i estudis, però s'ha preguntat o s'ha observat als infants d'avui? Actuen igual que els de fa deu anys? No. Mirem què canvia i actuem en conseqüència.