Procés participatiu Ara és demà, sobre el futur de l'educació a Catalunya

Empremta digital

El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.

Valor: 77571305aaafddfc799b9f1e386b438cfb8d6a44247622f1fdee18c00dcf39fe

Origen: {"body":{"ca":"1.\tUNA SITUACIÓ NOVEDOSA I APASSIONANT. \r\nFa uns anys acostumàvem a pensar que teníem una educació pionera i d’avantguarda, respecte a d’altres indrets de l’Estat i, d’alguna manera, de la U.E. A la darrera dècada, però, molts professionals de l’educació ens preguntàvem què quedava d’aquell esperit emprenedor i renovador del que ens sentíem tan orgullosos. En les nostres converses les preguntes es disparaven:\r\n-\tl’escola catalana estava perdent o abandonant la via de la innovació?; havíem tocat fons?;\r\n\r\n-\tquè s’havia fet del vell entusiasme pedagògic de bona part del professorat que va fer possible l’experimentació prèvia a la reforma educativa dels anys 90?. Recordeu els FOPIS?, l’experimentació de l’anticipació a la reforma educativa?; i, els més vells, aquella extraordinària experiència, contra tot pronòstic, del COU experimental dels primers anys 1970?. Van ser experiències de llibertat acadèmica, minimalistes en quan a la imposició de currículums oficials, de respecte a la iniciativa dels Centres i, també, d’ intensa feina i autoexigència del professorat; \r\n\r\n-\tals inicis dels anys 2000 el clima que percebíem semblava més aviat el d’un col·lectiu en bona part descoratjat i fatigat. Les coses havien començat a canviar?.\r\n\r\nDesprés van venir les conseqüències de la crisi econòmica, d’indubtables i greus repercussions en les polítiques educatives. Les administracions ja no podien exercir el rol propi d’agents promotors del canvi educatiu: els tocava, en un nou context, gestionar el sistema educatiu en el marc d’unes dificultats extraordinàries, pagant durs peatges en les polítiques educatives. Els governs catalans, de diferent signe i orientació política han viscut dificultats i greus limitacions a l’hora de desenvolupar una llei com la LEC (“llei de país” i “de consens”) i han sofert una fèrria oposició a la política lingüística i una forta laminació de competències de la Generalitat.\r\nA ningú podia estranyar l’alt nivell de decepció i cansament, de “malestar” deien els mitjans, existent entre els professionals de l’educació. Uns col·lectius, però, que malgrat tot no han abandonat mai el compromís amb els infants, els joves i les seves famílies, tot i tenir menys recursos, menys formació i moltes dificultats per a fer bé la seva feina¡.\r\n\r\nTanmateix, l’educació catalana no ha cedit davant situacions adverses. Basta citar, a tall d’exemples, les “escoles verdes”; els projectes de cooperació educativa internacional; els projectes d’APS, amb un desplegament impressionant i un futur que augura mi"},"title":{"ca":"L'alumnat"}}

Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen. ×