L'alumnat

Bon dia em dic Maria Teresa i sóc estudiant d’Animació Sociocultural i Turística a l’INS. Francesc Vidal i Barraquer de Tarragona. Primer de tot, vull donar les gràcies per poder-nos fer partícips d'un procès com aquest. Penso que la nostra educació necessita aprenentatges conceptuals, res de memorística. Que aprenguin a través de l’ experimentació, de tocar, de sentir. Un nen/a, jove o adult/a no aprèn assegut/a en una taula fent deures, aprèn anant a conèixer i experimentar coses noves, a descobrir entorn, a anar al teatre, al cinema, a un concert, al camp, a un museu, a la biblioteca... A través de l’ experimentació s’activa la memòria a llarg termini, que al cap i a la fi és preferible aquesta que no la de curt termini que és la que ens permet estudiar per a un examen i després ‘’vomitar’’ tota la informació per a finalment, ajudar-nos només a aprovar i no a aprendre. També es necessita molta educació emocional, treballar sentiments, emocions, agilitzar els sentits i la maduració de cada estudiant, sigui l’ edat que sigui. Un dels punts a valorar és l’ educació personalitzada i respectar el procés maduratiu de cada estudiant, però en totes les etapes educatives, des d’educació infantil fins a la universitat. Vull defendre la recerca experimental a partir d’un mateix dins de l’àmbit escolar com fora, però no defenc els deures, el fet que un nen/a, jove o adult s’hagi de passar tardes senceres assegut a una cadira fent deures és una idea que ja s’hauria d’haver exhaurit, sé ben bé que la teoria ha d'anar lligada de la pràctica però d'una forma més experimental que la d'estar la tarda en una cadira.