Caracterització de l'economia col·laborativa

Hem de tenir en compte la reivindicació social i econòmica a Catalunya per regular l'activitat de les llars compartides dins del context de l’economia col·laborativa. Al analitzar tota la documentació relativa el procediment d'elaboració de la norma, considerem que a la fase d' estudi prèvia no s'ha respectat la metodologia establerta per a obtenir un resultat satisfactori per a l'interès general, especialment per no haver investigat lo suficient la naturalesa i repercussions que pot tenir aquest fenomen. Creiem que no s'ha tingut en compte en cap moment al veritable motor i protagonista d' aquest nou paradigma de transformació social, el ciutadà, així com tampoc el seu potencial. Doncs en lloc de reconèixerli el seu paper, atorgarli seguretat jurídica i impulsar la seva figura, el projecte de Decret es limita a ignorarlo, dificultantli l'accés i el seu desenvolupament, al imposarli una sèrie de limitacions i incrementantli les càrregues desproporcionadament i sense justificació alguna, provocant això conseqüències molt negatives sobre l' economia. És obvi per tant que amb el resultat obtingut amb el nou projecte de Decret en quant a les llars compartides no s'hagi aconseguit l'objectiu perseguit, com donades les circumstàncies no podia resultar d' una altra manera. La manca d'utilització dels instruments necessaris i disponibles per a valorar les diferents opcions de regulació ha conduit a tractar el fenomen com a una modalitat d'allotjament turístic més, sense atendre les especificitats que per a les seves característiques pròpies mereix i el diferencien d'un habitatge turístic convencional, establinthi a un i a l’altre pràcticament els mateixos deures i obligacions, quan les particularitats de fet i de Dret de les llars compartides són molt més complexes i les seves implicacions socials i econòmiques són totalment diferents, fins i tot antagòniques. El present Decret mostra una sèrie de defectes formals que no són conformes de cap manera amb l’interès general i la protecció a la ciutadania, per lo que trobem inadmissible la seva aprovació en els actuals termes. Entre d’altres, al Dret a l’habitatge, doncs el Decret imposa que la persona resideixi permanentment i estigui empadronada en el domicili on realitza l’activitat; ignorant completament la nova regulació que l’habitatge és un àmbit consagrat per la Constitució Espanyola, en el seu article 47, així com també per la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del Dret a accés a l’habitatge, i que es configura com un principi rector de la política social i econòmica del nostre ordenament jurídic, per lo que, en cap cas no pot