Procés participatiu per al desenvolupament de l'economia col·laborativa a Catalunya

Empremta digital

El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.

Valor: a7b49e33b38797a1b327d48f0bd8cf64e661eb810889da8102fb94b96018a71a

Origen: {"body":{"ca":"DEFINICIÓ\r\nEl canvi fonamental no es tant des del punt de vista de consum com des del punt de vista de producció. El que veiem es que allà on abans hi havia una versió industrial dins un sector ara apareix una versió plataforma + crowd que opera en el mateix sector (allotjament, transport de persones, finançament, etc.). En aquest escenari alguns dels productors serán ciutadans productors (de manera puntual, no profesional, etc.) i d’altres arribaran a profesionalitzar l’oferta dins el sector (activitat principal, recurrent, etc.)\r\n\r\nLa paraula “col•laborativa” porta una càrrega semántica que pot desviar l’atenció sobre el repte real que representa aquest canvi de model productiu. Pot ser més precis parlar de “plataformes” pero en aquest cas es deixa fora l’àmbit menys tecnificat d’aquestes intercanvis directes entre persones. SharingEspaña ha presentat un informe amb un bon exercici de definció dels conceptes\r\n\r\nL’economia social i solidaria tenen molts punts de contacte amb la colaborativa [http://magazine.ouishare.net/es/2015/12/5-espacios-de-encuentro-entre-la-economia-colaborativa-y-la-economia-social-y-solidaria/] pero si la plataforma no comparteix la seva governança d’alguna manera dificilment es podría parlar d ESS.\r\n\r\nCal també incloure l'economia col·laborativa procomú . \r\n\r\nCal desenvolupar eines amb suficients paràmetres (orientació al mercat o a l intercanvi, governança, tecnologia oberta, dades, obertes,etc.) que permiti politiques publiques diferenciades més allà d'una definció del concepte.\r\n\r\nINTERMEDIARI vs. PROVEIDOR DE SERVEI\r\nLes plataformes tendeixen a ser més similara intermediaris digitals que a proveïdors de serveis. Cal veure el nivel d’ingerència / influencia de la plataforma en tota l’orquestració: qui posa el preu? Sota quines condicions un proveidor es expulsat del sistema? Quin paper te l’algoritme d’assignació entre productor i proveidor en el sistema? Etc. … tot això son indicis de que la plataforma fa més que una pura intermediació i que els proveidors podrien entrar en una relació de caire laboral amb la plataforma.\r\n\r\nEl que cal veure es que les plataformes puguin tenir cura dels seus usuaris (ex: cursets de com ser millors proveidors, espais de reunió, facilitar l agrupació dels usuaris, etc.) … sense que aixo representi que pasen a ser proveïdors. Si volem plataformes positives (https://medium.com/the-wtf-economy/design-it-like-our-livelihoods-depend-on-it-e1b6388eb752) hem de crear un espai de millora per les plataformes.\r\n\r\nREPUTACIÓ\r\nLa solución escalable es delegar el màxim a les plataformes i establir mecanismes de control (“auditories” "},"title":{"ca":"Caracterització de l'economia col·laborativa"}}

Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen. ×