Marta Martín Mas_Amelia Pineda
2onA Turisme EU Formatic Barcelona
En l’economia col·laborativa es lloga, compra, es presten o es ven un producte per unes necessitats concretes i els diners no són la única forma de intercanvi. Un exemple seria la plataforma “Couchsurfing” en el que una persona ofereix l’estança per uns dies i intercanvia el seu servei per classes d’anglès. Com més usuaris hi hagin en aquest tipus de plataforma digital, més valor tindrà aquesta i els usuaris tindran més possibilitats d’elecció i la confiança estarà més contrastada. Trobem exemples en el transport (Blablacar)(Bicing), bens materials (Airbnb),finances (prestem de igual a igual),educació (Sharying Academy), art (Dimensional Box), etc. Una de les característiques principals d’aquestes plataformes és que utilitzen sistemes de reputació basada en les opinions dels propis usuaris.
- En quines condicions creus que aquestes plataformes s'han de considerar un model de negoci assimilable al concepte “empresa tradicional” i no només un simple connector d’oferta i demanda?
Segons la meva opinió, una persona que en treu benefici i es dedica professionalment al lloguer de la seva propietat o d’altres a través de plataformes com Airbnb no tindria que quedar-se tot els beneficis i aportar la part corresponent a l’Estat, ja que considero que aquestes habitacions de lloguer tindrien que estar subjectes a impostos d’Hotel per exemple. Al cap i a la fi aquests impostos es destinen a un bé comú com per exemple: Salut, protecció i seguritat social, educació, transport i comunicacions, treball etc . Per als hotelers, aquesta manera d’oferir allotjament suposa una competència deslleial i suposa un dany per aquest sector, ja que aquest model es el més rentable que existeix.
-Penses que l’administració hauria de tenir més control sobre el que s’ofereix i es demanda mitjançant les plataformes i aplicacions digitals? O ha de dirigir els seus esforços a què els sistemes de reputació de les plataformes digitals funcionin correctament?
Definitivament es necessita un control i s’hauria d’actuar per evitar fraus. España és el tercer mercat més important per a una plataforma com és Airbnb amb més 57 000 propietats en la seva oferta de lloguers i això mou molts diners.
Quan parlem de Airbnb Barcelona es el millor exemple per mostrar que es necessita més control. Segons la denuncia del propi ajuntament de Barcelona en la ciutat hi han 10.000 places legals però n’hi han al voltant d’unes 40.000 d’il·legals que actualment estan operant. En altres països ja s’han fet controls en aquest tipus de plataformes com és e
Compartir