Fa anys, vaig haver de prendre una decisió: compartir la meva casa amb hostes de tot el món per temporades curtes a traves de plataformes digitals. Aquesta decisió la vaig prendre després de perdre el meu treball a l'hostaleria -passada la barrera dels 50, i havent passat per treballs precaris i amb salaris irrisoris- ja que no volia acabar al carrer. Juntament amb altres persones que realitzen la mateixa activitat vam començar una lluita per la regularització del Home Sharing (llars compartides) i per fer entendre a les autoritats que aquesta activitat, que és al·legal, és, i ha estat, la salvació de moltes persones de Barcelona per no perdre la seva llar i no haver d'abandonar el barri.
Compartir la llar, ha estat la meva taula de salvació i no només a nivell econòmic, sinó que també ha augmentat la meva autoestima i m'ha permès conèixer grans persones que de manera altruista treuen temps per lluitar per una regularització d'aquesta activitat. D'aquestes lluites neix, dos anys enrere, VIA (Associació de Veïns i amfitrions de Barcelona), de la qual sóc membre activa.
Crec fermament que la econòmica col·laborativa és l'alternativa al sistema capitalista que es basa en la despesa desenfrenada, és solidària i aporta una repartició equitativa de la riquesa i els mitjans.
Per últim un aclariment: no som economia submergida, paguem els nostres impostos com qualsevol ciutadà.
Compartir