PROVA INCIDENCIA ENQUESTA PROD

1.1 Estratègia "One Health” (Una Sola Salut).

Desenvolupar una estratègia integral per millorar la salut humana, animal, el seu benestar i la cura del medi ambient, amb un enfocament de sostenibilitat global. Ha de ser una política de país amb accions de comunicació per sensibilitzar altres sectors.

1.2 Coordinar esforços per a la millora de la salut.

Reforçar la cooperació entre diferents sectors i la comunitat per eliminar o reduir desigualtats evitables d’acord amb l’evidència, evitant la polarització i fomentant la cohesió i la justícia socials.

1.3 Visió de salut al llarg de la vida.

Orientar les estratègies cap a una visió de salut que abasti tota la vida, amb un enfocament especial en l'envelliment saludable i la salut mental.

1.4 Reforçar la Comissió Interdepartamental de Salut.

Dotar-la de suport legislatiu i pressupost específic per centrar la salut com a element clau en totes les polítiques públiques (educació, treball, economia, habitatge, protecció social, etc., tant en l’àmbit de la Generalitat com en el dels ajuntaments i d’altres administracions).

1.5 Reduir la petjada ecològica del sistema de salut.

Definir un pla per reduir l'impacte del sistema de salut sobre el medi ambient. Aquest pla ha de tenir un pressupost específic i ha de considerar els costos ambientals en la presa de decisions. També ha d’incloure accions de comunicació per contribuir a la sensibilització sobre la responsabilitat ambiental i visibilitzar el lideratge del sector salut en aquest canvi.

2.1. Desenvolupar la Llei de Salut Pública i desplegar l'Agència de Salut Pública de Catalunya. 

Fer-ho amb les funcions, els recursos i el pressupost corresponents i els sistemes d’informació i de gestió adequats. 

2.2. Crear xarxes territorials de salut pública. 

Per tal que tot el territori disposi dels mateixos serveis. Per fer-ho, cal sumar els pressupostos, reestructurar i integrar els serveis de totes les administracions implicades, i avaluar els resultats d’impacte en salut. 

2.3. Impulsar la Xarxa d’Intel·ligència Epidemiològica a Catalunya (XIEC).

Millorar la resposta ràpida a les crisis sanitàries, amb la col·laboració i coordinació amb altres xarxes europees. 

2.4. Promoure la salut comunitària a nivell local. 

Amb la coordinació dels serveis sanitaris, socials, de salut pública i altres agents locals. Cal tenir en compte els determinants socials i ambientals.

3.1 Governança social i sanitària única.

Unificar la governança a nivell polític, creant un sol departament que cobreixi els àmbits social i sanitari. Buscar una integració completa amb polítiques, estructura i pressupost compartits, adaptant-se a les necessitats de la ciutadania.

3.2 Accelerar el desplegament de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària.

Dotar-la d’un pressupost específic i d’eines per als professionals per facilitar el treball col·laboratiu i accions integrades, compartint sistemes d'informació i comunicació, i eines d'avaluació.

3.3 Xarxes territorials.

Establir xarxes o estructures territorials autònomes per fomentar la cooperació, la coordinació i l’ús dels recursos existents al territori. La seva governança ha d’incloure administracions i institucions de l’àmbit social, salut i món local, i ciutadania. Orientar el finançament dels serveis als resultats assolits amb l’atenció integrada.

3.4 Harmonització de condicions laborals.

Harmonitzar les condicions laborals entre els àmbits social i de salut per assegurar una competència equitativa en el servei a les persones ateses.

4.1 Garantia de recursos.

Assegurar de manera sostinguda els recursos públics per al finançament del sistema, amb l'objectiu d'assolir progressivament els nivells de despesa d’altres països amb sistemes similars.

4.2 Optimitzar els recursos.

Aprofitar al màxim els recursos mitjançant l’avaluació i destinar-los a aquelles intervencions que generin major valor en resultats de salut.

4.3 Establir sistemes per a revisar periòdicament les polítiques de finançament de les prestacions.

Disposar d’un mecanisme de revisió àgil, transparent i basat en l’evidència, amb la participació de l'Administració, els professionals i la ciutadania. 

Reavaluar el cost-efectivitat de les prestacions actuals i adaptar-les a les necessitats de salut canviants, tenint en compte les diferències territorials.

4.4 Sistemes de compra basats en valor.

Implementar sistemes de compra vinculats a resultats de salut/costos, lligant el finançament al rendiment, la qualitat del servei i l’experiència del pacient. Aquests sistemes han de garantir l'equitat territorial i d’afavorir l'atenció integrada i coordinada entre proveïdors i nivells assistencials.

4.5 Millora dels instruments de control i supervisió.

Homogeneïtzar i millorar les eines de control i supervisió dels prestadors de serveis públics. Avaluar de manera transparent el compliment dels contractes per facilitar la millora per comparació.

4.6 Incorporació de la innovació i renovació tecnològiques.

Promoure la incorporació de la innovació i renovació tecnològiques, de forma ordenada i en les millors condicions a tot el sistema. Definir una estratègia de compra agregada de tecnologia, equipaments mèdics i fàrmacs, i introduir elements de risc compartit i de resultats esperats.

5.1 Garantir la perspectiva de gènere en els serveis de salut.

Implementar eines de mesura per assegurar la inclusió de la perspectiva de gènere en la prestació dels serveis de salut i l'avaluació de resultats.

5.2 Establir mecanismes per garantir la perspectiva de gènere.

Totes les iniciatives de recerca, innovació, clíniques o assistencials en el sistema de salut, finançades tant amb fons públics com privats, han d’incorporar la perspectiva de gènere i la diversitat poblacional i individual. S’han d’aplicar aquests criteris des del disseny fins a l'avaluació, amb un seguiment del seu compliment.

5.3 Evolucionar el concepte de perspectiva de gènere.

Incloure-hi àmbits com la diversitat, l’equitat i la inclusió, tant en el sector públic com en el privat. Proporcionar incentius i recursos, i ser conscients de la presència de biaixos per a eliminar-los.

5.4 Promoure el lideratge femení.

Definir i implementar una estratègia per normalitzar la presència de dones en rols de lideratge, especialment en posicions de direcció intermèdia, alta direcció i en altres àmbits professionals com la recerca i la gestió clínica, alineant-se amb els perfils del personal de salut.

6.1 Reforçar la governança global del sistema de salut. 

Adaptar-la a les necessitats actuals, reforçant els instruments de planificació, compra, avaluació i control per assegurar el bon funcionament del sistema, d'acord al marc legal vigent. Millorar-ne l’estabilitat amb independència dels cicles polítics. 

6.2 Enfortir la participació professional i ciutadana. 

Reforçar la participació dels professionals i la ciutadania en la governança de la salut d'acord amb els marcs de participació corresponents. 

6.3 Alinear la governança territorial amb la global del sistema de salut. 

Alinear les governances, amb major estabilitat i independència dels cicles polítics, per garantir el desplegament de la planificació i l'accés equitatiu als serveis de qualitat, amb principis d'independència, eficiència i de participació.

6.4 Potenciar el contracte entre el Servei Català de la Salut i els proveïdors. 

Reforçar el contracte com a principal instrument de relació entre el Servei Català de la Salut i els proveïdors. Promoure l'autonomia responsable i generar obligacions per ambdues parts. El contracte ha de ser signat anticipadament i amb control posterior.

6.5 Promoure aliances entre proveïdors. 

Fomentar aliances entre proveïdors a partir d’objectius, indicadors de resultats i d’un pressupost comú per garantir l’equitat, la qualitat i l’accessibilitat al sistema a tot el territori. 

6.6 Professionalitzar els òrgans de govern dels proveïdors. 

Professionalitzar aquests òrgans de govern sense condicionar-los als cicles polítics. Desvincular-ne progressivament el Servei Català de la Salut, en paral·lel al desplegament dels sistemes de control i avaluació dels proveïdors.

7.1 Posicionar l'avaluació al centre de les decisions. 

Fer de l'avaluació l’element central per prendre decisions basades en evidència a tots els nivells del sistema de salut. Aquesta avaluació ha de tenir indicadors que mesurin com s'apliquen els seus resultats en les polítiques de salut, ha de ser prospectiva, orientada a resultats, incloure l'experiència del pacient i facilitar el rendiment de comptes.

7.2 Enfortir l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS). 

Dotar l’AQuAS amb els recursos, l’estructura i les atribucions necessaris per liderar l'estratègia d'avaluació de manera independent. Agilitzar i simplificar l'accés i els mecanismes d'avaluació, i potenciar instruments de suport a la presa de decisions com la Central de Resultats, la Central de Balanços o l’Essencial, entre altres.

7.3 Crear una xarxa d'avaluació en salut. 

Crear una xarxa d’entitats i unitats dedicades a l’avaluació en salut (del propi sistema de salut i externes) amb l’AQuAS al capdavant, dotant-la del marc legislatiu necessari i d’un sistema d’informació compatible.  

Fomentar la cultura de l’avaluació i la cooperació entre les entitats i altres organismes internacionals, i millorar-ne l'eficiència.

7.4  Reforçar la participació de la ciutadania en l’avaluació del sistema de salut. 

8.1 Reordenar els serveis de salut al territori.

Amb criteris d'accessibilitat, qualitat assistencial, seguretat clínica, equitat territorial i eficiència econòmica. Proporcionar l'atenció amb els professionals i el dispositiu més adequats per a cada prestació.

8.2 Crear equips assistencials funcionals.

Fomentar equips que integrin professionals de diverses disciplines, àmbits/nivells i institucions per oferir atenció integrada, més eficient, segura i de major qualitat. La creació d'aquests equips ha de basar-se en l'evidència, i cal avaluar-ne els resultats per replicar experiències. Adaptar els marcs laborals per facilitar la compartició de professionals entre àmbits i institucions.

8.3 Potenciar l'atenció primària i comunitària.

Impulsar el paper i l'abast de l'atenció primària i comunitària com a eix vertebrador del sistema, amb un èmfasi especial en la prevenció i l'atenció comunitària. Adequar la dotació de recursos a la cartera de serveis actualitzada i als resultats assolits.

8.4 Incrementar l’accessibilitat i capacitat resolutiva a l'atenció primària i comunitària.

Garantir la renovació d'estructures i inversions tecnològiques, establir un pla de desburocratització, flexibilitzar l'organització i estructura, i dotar-la de major agilitat i d’autonomia de gestió, incloent-hi la capacitat per a la compra de proves i consultes externes.

8.5 Reordenar el model d'atenció sanitària a les residències.

Un model d'atenció sanitària on els equips d’atenció primària i comunitària assumeixin aquesta funció, treballant de manera conjunta amb el personal de les residències. Compartir les dades dels dos sistemes d'informació per millorar la qualitat i seguretat de l'atenció clínica.

9.1 Fomentar el paper actiu de la ciutadania.

Definir i implementar una estratègia per impulsar la participació activa de la ciutadania, incloent-hi la conscienciació i responsabilitat sobre l'autocura, la participació en les decisions en salut i l'ús adequat dels recursos sanitaris. 

9.2 Actualitzar la Carta de drets i deures.

Analitzar si alguns drets i deures, especialment els nous drets emergents, necessiten una millor protecció normativa o un nou pacte social. Facilitar el compliment de la Carta amb informació als ciutadans i formació als professionals de la salut. 

9.3 Desenvolupar eines per identificar necessitats i demandes ciutadanes.

Incloure aspectes relacionats amb la millora de la humanització de l'atenció, l'experiència del pacient i la presa de decisions compartides.

9.4 Crear un observatori per a la ciutadania.

Establir un espai/observatori que faciliti la comunicació sobre les prioritats en salut i difongui de manera clara i transparent els indicadors i resultats del sistema de salut. 

9.5 Enfortir les eines digitals del sistema.

Per millorar la relació bidireccional ciutadania-sistema, l'accés a la informació personalitzada, el seguiment amb els seus professionals de referència i l'accessibilitat a les prestacions. Acompanyar l'impuls d’aquestes eines amb una estratègia de comunicació. 

10.1 Millorar la qualitat dels registres i les dades sobre professionals.

Per facilitar el monitoratge i identificar les necessitats dels diferents perfils de professionals i la seva distribució territorial.

10.2 Accelerar la planificació de les necessitats futures dels diferents perfils de professionals de la salut i anticipar les accions adequades per cobrir-les. 

10.3 Consolidar els nous perfils i rols professionals.

Afavorir el desplegament de les competències, la carrera professional i la màxima autonomia professional, especialment dels perfils incorporats recentment, per donar resposta a les necessitats de la població. 

10.4 Incorporar nous perfils professionals per abordar els reptes tecnològics i d’anàlisi de dades.

Adequar les polítiques de contractació per incorporar i retenir aquests professionals. Definir un marc deontològic per garantir la seva pràctica amb qualitat i seguretat. 

10.5 Definir i implementar un Pla per a l'abordatge de la qualitat de vida professional

Tenir cura dels professionals del sistema abordant la millora de la qualitat de vida professional, a través d’un entorn i condicions de treball saludables i promotores de salut, i l’esgotament personal, des de la prevenció fins a la recuperació. 

10.6 Desplegar un Pla de professionalització del lideratge.

Capacitar els professionals per a les futures posicions de gestió i lideratge clínic. Incloure formació i mentoria per garantir el relleu generacional de manera ordenada. 

10.7 Flexibilitzar els sistemes de gestió de persones.

Redissenyar la política de persones del sector salut i social per adaptar-se als reptes de cada territori i organització, revisant també l’actual règim estatutari i valorant-ne la possible eliminació.

Aquesta política ha d'afavorir l'autonomia de gestió, la promoció professional i la captació i retenció del talent, i permetre compartir professionals entre proveïdors del sector salut, i també amb el sector social amb una visió integrada.

1.1 Definir un marc legislatiu de governança i ús de les dades de salut. 

Conforme a l'espai europeu de dades de salut, garantir el dret de la ciutadania a utilitzar i accedir a les seves dades i que permeti implantar el model de governança i gestió de les dades d’ús primari i secundari. La participació en aquesta definició ha d’incloure diferents agents, com la ciutadania i els experts clínics. 

11.2 Definir i desplegar el model d'ús secundari de dades. 

Que generi valor per a la ciutadania i el sistema. Aquest model ha de permetre la reutilització de dades de l'activitat pública i privada en els àmbits de salut i social, seguint els criteris de prudència i minimització en l’ús de les dades; impulsar un sistema intel·ligent orientat a la millora contínua i fomentar un sector industrial que aporti riquesa al país. 

11.3 Desenvolupar estructures de gestió i governança de les dades, proporcionant els mitjans necessaris. 

11.4 Generar coneixement amb perspectiva One Health. 

Integrar les dades del sistema de salut amb les d'altres àmbits (socials, educatives, econòmiques, ambientals, etc.). Fer les dades localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables, seguint criteris de prudència i minimització en l'ús de les dades.

11.5 Facilitar l’accés a les dades de forma àgil i segura. 

Per a l’avaluació del propi sistema i la recerca clínica contextual i en serveis. Aquest accés ha de generar coneixement útil per a la presa de decisions i la planificació del sistema sanitari. 

11.6 Potenciar la modelització i simulació clínica. 

Com a eina de suport a l'aprenentatge i l'entrenament per a la modificació de processos clínics i organitzatius. Establir aliances entre institucions per garantir l'accés a tots els agents del sistema sanitari. 

12.1 Definir i implementar un Pla estratègic de recerca i innovació en salut. 

Que doni resposta a les necessitats de la societat i tingui orientació internacional, no només en la cerca de finançament, sinó també en la participació en xarxes i altres aliances. 

12.2 Prioritzar la transferència del coneixement i de la innovació i la recerca translacional. 

Garantir recursos, formació, espais i incentius per fomentar avenços en aquests àmbits en tots els nivells del sistema i institucions. 

12.3 Nous models de finançament de la innovació. 

Establir mecanismes i instruments que incentivin col·laboracions publicoprivades per accelerar la introducció d’innovacions al mercat i als pacients, i n’afavoreixin l’escalada. 

12.4 Construir un procés d’avaluació de la innovació. 

Un procés transparent, que identifiqui la innovació que aporta valor i que ha de guiar la seva incorporació al sistema, de manera sostenible i equitativa. Proporcionar formació als professionals per facilitar-ne l'adopció. 

12.5 Reconeixement de la recerca i la innovació en la carrera professional. 

Promoure la recerca i la innovació en tots els àmbits del sistema, integrant-les en el reconeixement de trajectòries i carreres professionals. 

12.6 Impulsar la recerca en àrees estratègiques. 

Impulsar la recerca en àrees clau com atenció primària, salut pública, recerca avaluativa i gestió de serveis. Això implica garantir recursos, formació, espais i incentius per a professionals i institucions que avancin en aquests camps.

13.1 Actualitzar, finançar i desplegar el Pla de Sistemes d’Informació. 

Com a estratègia de transformació digital del sistema de salut, que incorpori la participació de professionals assistencials, de salut pública, experts en projectes de transformació, ciutadania i altres agents públics i privats que interactuen amb el sistema. 

13.2 Capacitar en competències i habilitats digitals la ciutadania i els professionals. 

Acompanyar l'estratègia de transformació digital del sistema de salut amb campanyes informatives i accions de suport per a la ciutadania, així com programes de formació i incentius per facilitar l'adaptació dels professionals.

13.3 Assegurar la inclusió de nous serveis digitals a la cartera de prestacions. 

Fer-ho d'acord amb criteris d'evidència i cost-efectivitat i amb el finançament corresponent. Adaptar l'actual marc avaluador i regulador a les característiques del nou entorn tecnològic.

13.4 Prioritzar que tots els sistemes d’informació siguin interoperables. 

Un interoperabilitat a tots els nivells, de forma real i efectiva, que respecti els criteris de confidencialitat i seguretat, fins a disposar d’una estació clínica de treball única i integral, multiproveïdor i multinivell assistencial, centrada en la persona i accessible als professionals que presten l’assistència. 

13.5 Impulsar el desenvolupament responsable de la Intel·ligència Artificial (IA). 

Com a eina de suport al procés assistencial, que incorpori la participació de professionals clínics, tecnòlegs i la ciutadania, amb la creació d'un observatori de l'evolució de la IA en l'entorn de la salut. 

Una vegada finalitzada la iniciativa participativa, la informació que s'obtingui es traslladarà als integrants de l'Espai del Pacte Nacional de Salut, per tal que la tinguin en compte de cara a la definició del propi Pacte.