Aquest nou Reglament és positiu perquè permet un control administratiu de la situació dels habitatges buits o amb ocupació no habilitada. El detall i la concreció en els tipus d'habitatges que han de ser inscrits i en els que no n'és un element fonamental. No obstant això, es poden observar alguns problemes. L'apartat b) de l'article 6.1 estableix que s'han d'inscriure els habitatges de persones jurídiques que estiguin desocupats per uns períodes superior a dos anys. Si això és així, els propietaris dels immobles poden realitzar arrendaments per períodes de temps molt curts quan el termini de dos anys s'estigui esgotant per tal de poder-los mantenir buits durant dos anys més. Per aconseguir una normativa més eficient, podria ser interessant establir algun tipus de control per evitar que es produeixin pràctiques fraudulentes com l'esmentada. A més, l'article 8 deixa fora del registre els habitatges de l'apartat 6.b) quan el còmput total de la superfície útil no superi els 350m2. Establir un llindar d'aquest calibre segurament comportaria deixar fora del Registre una quantitat considerable d'habitatges. Per tant, podria ser interessant: o bé reduir o, fins i tot, suprimir el mínim per tal d'augmentar el nombre final d'habitatges inscrits. A més, el fet de fer iniciar el procediment als mateixos individus genera una càrrega de feina i de temps considerable, especialment si es té en compte la quantitat d'informació requerida establerta en l'article 12.3. En la mateixa línia, l'article 14 estableix que qualsevol modificació de l'estat de l'habitatge ha de ser comunicat a l'administració pels propietaris. Sens dubte, l'inici i actualització del procediment per part de l'administració faria menys feixuga la feina als ciutadans implicats.