Actual i temporalment, necessito compartir casa meva per pagar les factures. Ja estic declarant a Hisenda aquesta activitat i vull que hi hagi una llei que la legal.litzi , però una llei justa, que no m´equipari amb les cadenes hoteleres, perquè jo no soc cap professional. Casa meva no és un pis turístic, primer perquè hi visc jo i els meus fills i després perque no només venen turistes, sinó també metges que fan un curs al hospital de davant, docents que fan una conferencia a la universitat, i molta gent que té familiars al hospital i no es poden pagar un hotel...fen realitat faig una tasca social important. Quan un hoste arriba, el rebo, l´ensenyo com és el meu barri, les botigues, els punts d´interés i també l´explico les normes de convivència de casa, del veïnat i de la ciutat. Es impossible que algú faci xibarri, s´emborratxi a casa o molesti als veïns, perquè sap que el faré fora de casa al instant.
El home sharing ja està regulat a molts països i ciutats del món, on en cap cas es considera una activitat professional, i es valora la participació activa de la ciutadania, en la línia de les noves tendències ciutadanes a nivell mundial . Per tot això, la llei del turisme ha de ser flexible per la gent que comparteix la seva llar.
A més aquesta tasca fa un bé al meu barri, Montbau, on no arriba el turisme i els seus beneficis. Ara hi venen i queden encantats de conèixer uns jardins i un barri que no surt per enlloc a les guies turístiques. Barcelona no és només el centre de la ciutat, tots som ciutadans i amb els mateixos drets i deures.
No soc un professional de la hoteleria, només llogo temporalment una habitació de la casa on visc, per necessitat, per arribar a final de mes.
Així que, sis plau, facin una llei justa, .
Atentamente,
Ramiro Gil
Compartir