Skip to main content
Information about the cookies used on the website

We use cookies on our website to improve the performance and content of the site. The cookies enable us to provide a more individual user experience and social media channels.

Mostra el text original Advertència: Pot ser que el contingut sigui traduït automàticament i no sigui 100% acurat.

Coneixement, informació i seguiment del patrimoni natural

Avatar: ANTONIO ANTONIO
En els darrers anys s’ha reconegut la necessitat de desenvolupar eines que permetin avaluar l’estat dels sistemes naturals a nivells d’organització superiors que les espècies (i.e. ecosistemes, comunitats i hàbitats). En aquest sentit, la International Union for the Conservation of Nature (IUCN) ha realitzat un gran esforç treballant per construir un marc de treball unificat sobre avaluació de riscos a nivell d’ecosistemes (e.g. Keith et al. 2013, 2015; Rodríguez et al. 2015; http://iucnrle.org/(External link)), així com impulsant oficines i grups de treball per realitzar aquest tipus d’avaluació a diversos països i regions arreu del món (http://iucnrle.org/resources/published-assessments/(External link)). El sistema es basa en l’avaluació de diversos processos d’amenaça per a l’ecosistema: (i) disminució de la distribució de l’ecosistema, (ii) distribució restringida de l’ecosistema, (iii) degradació de l’ambient abiòtic, (iv) processos biòtics i interaccions alterades i (v) nivell de risc de col•lapse en base a anàlisis quantitatius. Aquest tipus d’avaluacions han de permetre millorar la conservació de forma més efectiva, no només les poblacions de les espècies que componen els ecosistemes, sinó també les funcions i els serveis ecosistèmics. Si bé molts d’aquest elements apareixen en molts apartats de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, sota el meu criteri, els aspectes funcionals dels ecosistemes no apareixen prou explícitament incorporats. En aquest sentit, considero que la incorporació dels estàndards d’avaluació i conservació d’ecosistemes utilitzats per la IUCN seria desitjable. Antonio Hernández Matías Referències KEITH, David A., et al. Scientific foundations for an IUCN Red List of Ecosystems. PLOS one, 2013, vol. 8, no 5, p. e62111. KEITH, David A., et al. The IUCN red list of ecosystems: motivations, challenges, and applications. Conservation letters, 2015, vol. 8, no 3, p. 214-226. RODRÍGUEZ, Jon Paul, et al. A practical guide to the application of the IUCN Red List of Ecosystems criteria. Phil. Trans. R. Soc. B, 2015, vol. 370, no 1662, p. 20140003.
Comment