Teixit Productiu.

S'ha de treballar per viure, no viure per a treballar. I amb els horaris actuals passa precisament el contrari: tenim la sensació de que estem tot el dia a l'oficina i no tenim res per a res més. Amb horaris compactats -sempre que es pugui, com és al teixit productiu- aquesta sensació es reduiria dràsticament. Per exemple, treballar de 8 a 17h amb 1h per dinar. Una altra opció seria facilitar la flexibilitat: entrar i sortir quan es vulgui, cumplint un mínim d'hores diàries i tenir un número d'hores setmanals totals a fer, per exemple. Amb això rebaixem l'absentisme i millorem la productivitat. L'opció 2 a això és treballar per objectius, clar que això depèn de la feina. I potenciar el teletreball sempre que es pugui, doncs és un estalvi per l'empresa (llum, aigua, espais, etc.) i pel treballador (temps i desplaçaments). Com podem implantar-ho? Com que a ningú ens agrada que ens obliguin, el millor seria oferir beneficis fiscals a les empreses que introdueixin mesures de flexibilitat/conciliació: reducció en IRPF, Seguretat Social o similar. I publicitant casos d'èxit que evidencien que la productivitat augmenta: treballadors contents = treballadors productius. Mentalitat WIN-WIN!!