El nou rol del ciutadà agent productor

Fa tres anys que llogo una part de casa meva quan no hi som. No va ser una decisió senzilla i no és una solució comfortable: poden pensar que ens va empenyer la necessitat i no la cobdicia? Fa poc el meu home va tenir una neumònia i varem viure intensament el malestar de no poder disposar de casa nostra. No es comfortable però ens hi hem fet i ens satisfà servir-nos d’un recurs que es nostre per resoldre les nostres necessitats. Fare 65 anys d’aqui a poc, el meu home es metge - retallades a dojo- i jo psicòloga - ídem-, els meus veïns coneixen l’activitat i la respecten. No han estat mai molestats perque rebem a dues persones com a màxim i mirem amb lupa qui ens posem a casa, és de sentit comú: ni trompes, ni soroll, ni destorb de cap mena. El problema de la invasió turística a Barna no el causem els amfitrions com jo, és clar que hi ha interesos molt poderosos en no mirar ni als hotelers, ni als creuers ni a les companyies d’aviació... i es trist que ni Ajuntament ni Generalitat ens defensin. Per acabar-ho d’adobar ll’Associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona - de la qual formo part des del principi- ha decidit abandonar-nos, ha deixat de banda a la gent que compartim casa nostra quan no hi som - alguns caps de setmana i vacances- i s’ha ocupat de defensar en exclusiva el lloguer d’habitacions - cas de cadascú dels membres de la junta de la AVI-. També molt trist. Si vostes no hi posen remei - posat l’abandonament que els hi explico- la gent que compartim casa quan no hi som ens trobarem exercint una activitat clandestina, assetjats de manera injusta per fer una activitat que es fa tranquil.lament a Amsterdam, a Paris i a tantes altres ciutats del mon. Diré per acabar que he pagat sempre els impostos dels meus guanys turístics i que tinc poca confiança en la seva capacitat d’atendre a raons. Però per a mi que no quedi...