El nou rol del ciutadà agent productor

Cal diferenciar clarament el professional del ciutadà que no fa economia colaborativa com a base del seu negoci sinó més aviat un complement que l'ajuda en el dia a día. Cal establir diferents requisits normatius als particulars dels professionals. val la pena regular aquesta pràctica de forma més flexible quan es tracta de l’habitatge principal o habitual, si, ja que és una pràctica molt més positiva que la dels pisos turístics atès que evita la gentrificació de la ciutat ja que ajuda A les famílies que no podrien pagar la seva vivenda en un moment difícil a mantenir-la i no abandonar el barri. Al mateix temps el turisme de l'economia colaborativa acaba tenint la ocasió d'estar més sensibilitzat i conèixer més de primera mà la vida de la ciutat i de la gent locals tenint accés més directe a la cultura, gastronomia, llengua etc... Aspectes negatius d'aquesta pràctica de moment no en veig. Possiblement que els albergs i allotjaments més econòmics de la ciutat hagin perdut clients, si és que algun dia els arriba a faltar-hi. La fiscalitat aplicable hauria de ser proporcional al rendiment econòmic que es treu de la vivenda. La fiscalitat hauria de diferenciar el professional del particular ocasional. En el meu cas quan he llogat una habitació de la meva vivenda ha estat sempre sense benefici no negoci, m'ha ajudat a pagar la hipoteca per no perdre la meva vivenda en un moment en què jo com A autònom tenia poca feina i la meva dona estava de baixa per incapacitat. En aquest cas l'economia colaborativa ens va empoderar i cal tenir en ​compte la importància de l'ajuda psicològica que això comporta quan et veus capaç de tirar endavant en moments on tot és advers i no has de dependre de ningú. Cal potenciar el repartiment de despeses de viatge...Per l'economia dels particulars i pel medi ambient , si 4 persones viatgen juntes són 3 cotxes menys que contaminen...No s'hauria de penar sinó més aviat incentivar.