Educació

M’interessa especialment l’horari dels nostres joves. Sabem científicament que dinar tard no és bo per a la salut dels nostres joves. Per què potenciem des de les institucions que es dini tard? És fàcil, que dinin d’hora. Sabem científicament que cada dues hores els nostres alumnes haurien de fer un descans. Per què potenciem des de les institucions una jornada compactada amb un sol descans que «obliga» a fer 3 hores seguides. És fàcil, fem cada dues hores un descans. Sembla lògic agrupar aquestes 2 idees, oi? Fem un primer blog de treball, descansem, fem un segon blog de treball, dinem i descansem i fem un tercer blog de treball. Els joves adolescents han de dormir 9 hores diuen els entesos. I sabem que és bo que les famílies tinguin una estona de temps de qualitat familiar si pot ser diari. Per què quan les coses es posen més complicades (adolescència) la societat empeny a que aquest temps desaparegui amb horaris intempestuosos per als joves de les activitats extraescolars? Al mateix temps valorem també que els joves tinguin una estona cada tarda per poder organitzar-se i treballar si així ho desitgen. Això implica que l’horari escolar no s’allargui en excés. Així, doncs, una possible proposta podria ser aquesta: 7 Joves s’aixequen 8-10 Primera franja de treball 10:05-10:35 Descans 10:40-12:40 Segona franja de treball 12:45-13:55 Dinar 14-16 Tercera franja de treball Descans 17 a 19 Quarta franja de treball. O és temps que treballen a casa o és temps d’extraescolars voluntàries 19 a 22 Temps personal i familiar 22 a 7 Dormir Finalment, els períodes lectius homogenis i una redistribució de les vacances em semblen idees lògiques. Ho estan fent en d’altres comunitats autònomes espanyoles. Em sembla una bona idea treballar per bimestres i fer un descans d’una setmana després de cada. Les vacances d’estiu que per als alumnes a la pràctica són més de 2.5 mesos són massa llargues a tots els nivells. Les escoles no haurien de ser centres d’estudis, sinó més aviat centres d’aprenentatge i, encara més, comunitats educatives amb tot el que això significa. Si acceptem això, els horaris d’apertura són molt amplis, hi ha moviment sempre i no es tracta d’anar a l’escola a fitxar i marxar. Es poden incloure les activitats extraescolars, tallers, jocs, etc en el centre escolar perquè allà anem a créixer, a viure i no a estudiar i ja està. No ens importa tant quanta estona estem a l’escola sinó què fem quan estem dins. Un apunt final, amb propostes una mica transgressores. Sentint una conferència del David Bueno sobre neuroeducació ell ho tenia clar. Els biorit